Esteatosi Hepàtica no Alcohòlica i Diabetis tipus 2

La Esteatosi Hepàtica (col·loquialment fetge gras) consisteix en el dipòsit de greix a nivell del fetge, que es pot acompanyar o no d’inflamació i / o fibrosi. Es subdivideix en funció de si es deu a un consum excessiu d’alcohol o no.

En l’actualitat, l’esteatosi hepàtica no alcohòlica s’ha convertit en la causa més comuna de malaltia hepàtica crònica als països d’occident. Segons els últims estudis podria afectar fins a un 40-50% de la població, sent molt més freqüent en persones amb Diabetis Mellitus tipus 2. En concret, s’ha objectivat que la majoria dels aquests pacients tenen fetge gras, i que fins a la meitat d’ells, el dipòsit de greix pot donar lloc a inflamació hepàtica (en termes mèdics esteatohepatitis). A més, la presència d’esteatosi hepàtica dificulta el control de la diabetis i, en aquells pacients tractats amb insulina, necessitat de majors dosis d’aquesta.

La presència de greix a nivell hepàtic, a més de donar lloc a augment de citoquines (unes substàncies inflamatòries), origina elevació dels àcids grassos lliures, el que es tradueix en una dislipèmia mixta, típicament caracteritzada per augment de triglicèrids i LDL (el que coneixem com a “colesterol dolent”) i descens del HDL (o “colesterol bo”). La inflamació subclínica, juntament amb la dislipèmia i la diabetis, promouen l’aparició prematura de malaltia cardiovascular, motiu pel qual és important diagnosticar de forma precoç i tractar l’esteatosi hepàtica.

Atès que aquesta malaltia no sol ocasionar símptomes ni signes, és el metge qui ha de sospitar i, segons el risc del pacient, sol·licitar les exploracions complementàries necessàries per al seu diagnòstic. En una analítica rutinària, s’acostuma a objectivar elevació dels enzims hepàtics (ALT i AST), però la seva normalitat no exclou el diagnòstic. Actualment, la prova més utilitzada, per la seva disponibilitat i senzillesa de realització, és la Ecografia hepàtica. A més, en aquells pacients amb esteatosi moderada o greu es recomana la realització d’un FibroScan per avaluar la presència i el grau de fibrosi o cirrosi associada a aquesta.

El tractament de l’esteatosi hepàtica en diabètics inclou tant canvis en l’estil de vida, com fàrmacs per a la Diabetis i la Dislipèmia. Es recomana perdre pes, mitjançant una dieta baixa en sucres simples i en greixos saturats. Amb només disminuir un 7-10% el pes, ja s’observa millora en el dipòsit de greix hepàtic. Pel que fa al tractament de la diabetis, el fàrmac que ha demostrat ser més eficaç en la millora de l’esteatosi és la Pioglitazona, tot i que les seves indicacions són restringides a causa dels efectes secundaris que origina. El Liraglutide, que s’usa tant per a la diabetis com per perdre pes, ha mostrat també resultats favorables. Per al tractament de la dislipèmia es recomanen en primer lloc les Estatines, i en segon els Fibrats.

A Clínica ServiDigest els Departaments de Digestiu, Endocrinologia i Nutrició, actuen de forma conjunta i coordinada per al diagnòstic i abordatge tant de la Diabetis com de la Esteatosi hepàtica, amb l’objectiu de detectar ambdues de forma precoç i proporcionar-li el tractament més adequat i adaptat a la seva situació clínica.

Dra. Gemma Cuixart Carruesco
Especialista en Endocrinologia i Nutrició
Col·legiada núm 48408 del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona
Servei d’Endocrinologia i Nutrició de Clínica ServiDigest