El restrenyiment és un dels motius de consulta més freqüents en gastroenterologia. No obstant això, la seva definició no ha de basar-se exclusivament en la freqüència de les deposicions, ja que existeix una variabilitat considerable entre individus sans.
Des d’un punt de vista clínic, es considera dins de la normalitat un ritme deposicional que pot oscil·lar entre tres deposicions al dia i tres a la setmana. Per això, per a establir el diagnòstic de restrenyiment, és necessari valorar no sols la freqüència, sinó també altres aspectes com la consistència de la femta, l’esforç defecatori, la sensació d’evacuació incompleta o la dificultat per a l’expulsió.
Factors predisposants
En la pràctica clínica, les causes més habituals de restrenyiment funcional estan relacionades amb l’estil de vida. Entre elles destaquen la ingesta insuficient de líquids, una dieta pobra en fibra i el sedentarisme.
Un altre factor, sovint infravalorat, és la supressió repetida del reflex defecatori. Quan el pacient ignora de manera habitual la necessitat d’evacuar, es produeixen dos fenòmens: d’una banda, el còlon continua absorbint aigua de la femta, la qual cosa incrementa la seva duresa; per un altre, es redueix progressivament la sensibilitat rectal, dificultant la percepció del desig defecatori amb el temps.
Paper de la dieta i la hidratació
Encara que l’augment de la ingesta de fibra sol ser una de les primeres recomanacions, convé assenyalar que aquesta mesura per si sola no sempre és suficient. De fet, un increment de fibra sense una adequada hidratació pot empitjorar la consistència de la femta i agreujar la simptomatologia.
Per aquest motiu, l’abordatge dietètic ha de ser integral, assegurant tant una aportació adequada de fibra com de líquids.
Recomanacions generals
Les mesures higiènic-dietètiques constitueixen la base del tractament en la majoria dels casos:
- Ingesta de fibra d’aproximadament 25–30 grams al dia
- Consum de líquids entorn d’1,5–2 litres diaris
- Realització d’activitat física regular
- Establiment d’un horari defecatori, preferentment després dels menjars, aprofitant el reflex gastrocolònic.
Importància de la postura defecatòria
Un aspecte menys conegut, però clínicament rellevant, és la postura durant la defecació. La posició habitual en el vàter no sempre afavoreix una adequada alineació anorectal. Elevar els peus mitjançant un petit suport pot facilitar l’evacuació en reduir l’angle rectoanal, disminuint així la necessitat d’esforç.
Quan consultar
Si, malgrat l’adopció d’aquestes mesures, persisteixen els símptomes, és recomanable realitzar una valoració mèdica. En aquests casos pot ser necessari descartar causes secundàries o plantejar tractaments específics adaptats a cada pacient.
Dr. Marc Galindo Galindo
Especialista en Aparell Digestiu de Clínica ServiDigest de Barcelona
Unitat de Neurogastroenterologia i Motilitat Digestiva de Clínica ServiDigest de Barcelona
Servei d’Endoscòpia Digestiva-Departament d’Aparell Digestiu de Clínica ServiDigest de Barcelona
Col·legiat núm. 53504 del CoMB
