La sensació que els aliments es queden detinguts en l’esòfag durant la deglució és un motiu de consulta relativament habitual en gastroenterologia.
Encara que a vegades pot relacionar-se amb una ingesta ràpida o una masticació inadequada, la presència d’episodis repetits de disfàgia o impactació alimentària ha de fer sospitar d’una patologia subjacent, entre elles l’esofagitis eosinofílica.
L’esofagitis eosinofílica és una malaltia inflamatòria crònica de l’esòfag, de base immunoal·lèrgica, caracteritzada per la infiltració de la mucosa esofàgica per eosinòfils. Aquesta resposta inflamatòria es desencadena, en la majoria dels casos, per l’exposició a determinats antígens alimentaris.
Manifestacions clíniques
Des del punt de vista clínic, els pacients solen presentar disfàgia intermitent, especialment per sòlids, i episodis de impactació esofàgica, en els quals l’aliment queda retingut en l’esòfag i no progressa cap a l’estómac, fins i tot després de la ingesta de líquids.
En alguns casos, aquests episodis requereixen atenció mèdica urgent per a l’extracció de la massa alimentària.
És freqüent que els pacients refereixin estratègies adaptatives, com menjar més a poc a poc, beure aigua de forma repetida durant els menjars o evitar determinats aliments de consistència més sòlida, com a carns o pa.
Etiologia i factors desencadenants
L’evidència actual indica que l’esofagitis eosinofílica està estretament relacionada amb mecanismes d’hipersensibilitat a aliments. Entre els desencadenants més habituals es troben els lactis, el blat, l’ou, la soia, la fruita seca i, en grau més baix, el peix i el marisc.
En molts pacients coexisteixen antecedents personals o familiars de malalties atòpiques, com a asma, rinitis al·lèrgica o dermatitis atòpica.
Evolució i complicacions
Si no es diagnostica i tracta adequadament, la inflamació crònica pot donar lloc a canvis estructurals en l’esòfag, incloent-hi fibrosi i estenosi. Aquestes alteracions condicionen una pèrdua de distensibilitat i una reducció progressiva del calibre esofàgic, la qual cosa agreuja la disfàgia i augmenta el risc de impactacions recurrents.
Importància del diagnòstic
El diagnòstic es basa en la sospita clínica, la realització d’una endoscòpia digestiva alta i la confirmació histològica mitjançant biòpsies esofàgiques, on s’objectiva la presència d’eosinofília significativa.
Un diagnòstic precoç permet instaurar mesures terapèutiques dirigides a controlar la inflamació, prevenir complicacions estructurals i millorar la qualitat de vida del pacient.
Maneig
El tractament inclou, segons el cas, modificacions dietètiques dirigides a eliminar els aliments desencadenants, tractament farmacològic antiinflamatori (principalment amb corticoides tòpics deglutits) i, en situacions d’estenosis, procediments endoscòpics de dilatació.
Si presentes episodis repetits de dificultat per a empassar o sensació d’embús alimentari, és recomanable realitzar una valoració especialitzada per a descartar aquesta entitat i establir un maneig adequat.
Dr. Marc Galindo Galindo
Especialista en Aparell Digestiu de Clínica ServiDigest de Barcelona
Unitat de Neurogastroenterologia i Motilitat Digestiva de Clínica ServiDigest de Barcelona
Servei d’Endoscòpia Digestiva-Departament d’Aparell Digestiu de Clínica ServiDigest de Barcelona
Col·legiat núm. 53504 del COMB
