L’obesitat: una malaltia crònica i multifactorial
L’obesitat és una malaltia crònica basada en l’adipositat, de causa multifactorial, que actualment afecta al nostre país al voltant del 19% de la població. Aquesta definició d’obesitat com a malaltia implica conceptes importants a tenir en compte per entendre el seu tractament i evolució a llarg termini.
El fet que sigui una malaltia crònica significa que és de per vida, motiu que justifica que la persona necessiti de diferents tractaments amb el pas dels anys. D’altra banda, també implica que estigui associada a comorbiditats que augmenten la morbimortalitat de la persona (hipertensió, diabetis, esteatosi hepàtica, apnees del son, etc.).
En tractar-se d’una malaltia basada en l’adipositat, l’augment de pes ha d’estar relacionat amb un augment real de la massa corporal, per la qual cosa cada cop més es té en compte la composició corporal per definir i avaluar l’evolució d’aquesta patologia. Segons aquest aspecte, actualment es defineix com a obesitat quan la persona té un percentatge de greix superior al 25% en els homes i superior al 33% en les dones.
Que l’obesitat sigui una patologia multifactorial suposa que en la seva aparició incideixen diferents factors biològics, psicològics i socials. A causa que les causes poden diferir molt en cada pacient, és necessari que els tractaments siguin realitzats per unitats multidisciplinàries que disposin d’un ventall de procediments eficaços i segurs per personalitzar-los en cada cas.
Canvis en l’estil de vida
Els canvis en l’estil de vida s’apliquen a qualsevol tractament que es plantegi, incloent estratègies enfocades a millorar l’alimentació, l’activitat física i estratègies conductuals.
Pel que fa a l’alimentació, sabem que el patró de dieta Mediterrània és la proposta que presenta millor adaptació al nostre entorn cultural i s’associa a una reducció de les principals comorbiditats relacionades amb l’obesitat, encara que hi ha altres patrons alimentaris que es poden utilitzar si s’adapten millor a la forma d’alimentar-se del pacient.
Com a estratègies específiques per perdre pes, la reducció calòrica ha de ser el component principal de qualsevol tractament, que s’ha de presentar mitjançant un pla adaptat a les característiques i preferències del pacient, amb una pauta alimentària personalitzada que millori el seguiment i l’adherència a la mateixa.
Juntament amb les pautes nutricionals s’ha d’incidir en l’augment de l’activitat física diària, amb exercici físic adequat a la capacitat de cada pacient i l’aplicació d’estratègies cognitivo-conductuals per millorar la conducta alimentària i el seguiment del pla establert a llarg termini.
Tractaments de l’obesitat
Entre els tractaments per a l’obesitat, les tècniques endoscòpiques s’han posicionat com una opció terapèutica molt eficaç. Aquests procediments es caracteritzen per ser menys invasius respecte a la cirurgia bariàtrica.
Tractaments endoscòpics de l’obesitat
Es classifiquen segons el seu mecanisme d’acció:
- Procediments que redueixen la capacitat gàstrica
- Procediments que alenteixen el buidatge gàstric
- Procediments que generen una malabsorció de nutrients
- Altres
Entre totes les possibilitats que l’endoscòpia bariàtrica ha anat desenvolupant, les dues tècniques que tenen més trajectòria i en les quals hi ha més experiència al nostre país, són l’implant de Baló Intragàstric Endoscòpic (de 6 o 12 mesos) i el Mètode Apollo (mètode de sutures endoscòpiques). Aquestes tècniques ofereixen un perfil de seguretat adequat i han demostrat un bon resultat a mitjà-llarg termini.
Baló Intragàstric Endoscòpic (BIE)
El tractament mitjançant Baló Intragàstric Endoscòpic (BIE) consisteix en la col·locació via endoscòpica d’un baló esfèric i elàstic de silicona a l’estómac, el qual es reomple de sèrum fisiològic. En funció del tipus de baló, podrà romandre a l’estómac de 6 a 12 mesos. Al nostre país, el baló de 6 mesos reomplible de sèrum fisiològic és el dispositiu que s’ha utilitzat més per a aquest tractament.
El BIE es pot indicar en pacients amb:
- Casos seleccionats de Sobrepès grau II (IMC 27 – 29,9 kg/m²) amb comorbiditats associades (DM2, HTA, dislipèmia, SAOS).
- Obesitat tipus I (IMC 30 – 34,9 kg/m²) i Obesitat tipus II (IMC 35 – 39,9 kg/m²) amb o sense malalties metabòliques associades.
- En Obesitat grau III (IMC > 40 kg/m²) i Obesitat grau IV (IMC > 50 kg/m²). En aquests pacients el tractament d’elecció és la cirurgia bariàtrica, però es podria indicar en aquells que la rebutgen, que presenten contraindicacions o que necessiten una pèrdua de pes prèvia a la mateixa.
Els pacients que porten un Baló Intragàstric Endoscòpic tenen una sensació de sacietat precoç que limita el volum de la ingesta, ja que part de la capacitat gàstrica està ocupada i existeix un alentiment en el buidatge gàstric. Això facilita que el pacient pugui limitar la ingesta d’aliments i seguir una pauta d’alimentació hipocalòrica respecte a la seva ingesta habitual. Aquests efectes es noten sobretot en els primers 3 mesos, quan es produeix la major pèrdua de pes.
Mètode Apollo
El Mètode Apollo, denominat també Sleeve Gàstric Endoscòpic, Gastroplàstia vertical restrictiva, EndoSleeve o Màniga per via endoscòpica, consisteix en la realització d’una reducció del volum gàstric mitjançant una tècnica mínimament invasiva, que redueix la mida de l’estómac i altera la motilitat gàstrica, provocant sacietat precoç i retardant l’aparició de sensació de gana. Es realitza per via endoscòpica mitjançant un sistema de sutura endoscòpica, sense necessitat de fer incisions externes, sota anestèsia general.
El Mètode Apollo es pot indicar en pacients amb:
- Obesitat tipus I (IMC entre 30 – 34,9 kg/m²) amb comorbiditats associades a l’obesitat (DM2, HTA, dislipèmia, SAOS).
- Obesitat tipus II (IMC entre 35 – 39,9 kg/m²) sense comorbiditats associades a l’obesitat.
- Obesitat tipus III o superior (IMC > 40 kg/m²) en pacients que rebutgen la cirurgia bariàtrica o que presenten contraindicacions per al tractament quirúrgic.
Amb el Mètode Apollo, la major pèrdua de pes es produeix durant els primers 6 mesos i dependrà en gran part de la voluntat del pacient per modificar els seus hàbits.
Diversos estudis correlacionen la pèrdua de pes amb l’assistència dels pacients als controls amb l’equip sanitari multidisciplinari. Això representa un punt important que ens ajudarà a millorar els resultats dels programes de seguiment que s’estableixen.
És important recordar que les ingestions abundants poden afectar la durabilitat del Mètode Apollo, ja que l’excés de volum ingerit pot ocasionar ruptura o menor durabilitat de les sutures, les quals estan dissenyades per ser sotmeses a una determinada tensió i cedir abans que es pugui danyar la paret gàstrica per la hiperpressió.
En qualsevol cas, quan el pacient comença un tractament per al sobrepès o l’obesitat, ha de comprometre’s a seguir unes pautes d’alimentació i activitat física posteriors al tractament. El seguiment d’un estil de vida saludable és a llarg termini i no només associat a un període curt de temps posterior al tractament.
Equip d’Endocrinologia i Nutrició
Departament de Metabolisme i Nutrició
Clínica ServiDigest de Barcelona
