Està demostrat que fer exercici aporta beneficis per a la salut, ja que prevé l’increment de pes, millora la funció cognitiva, l’estat d’ànim i el funcionament dels sistemes cardiovascular, respiratori, metabòlic i múscul-esquelètic, disminuint el risc de malalties com ara cardiopatia isquèmica, ictus, diabetis mellitus tipus 2, hipertensió arterial, dislipèmia, síndrome metabòlica, càncer de còlon, càncer de mama, ansietat i depressió.
A més, existeix moderada evidència que també augmenta la densitat mineral òssia, disminueix el risc de fractura de maluc i millora la qualitat del son.
La inactivitat física és un problema de salut pública d’etiologia multifactorial, degut principalment a l’estil de vida sedentari actual, que s’associa amb un increment en la mortalitat.
Un recent estudi de la SEEDO (Sociedad Española de Obesidad) indica que fins a un 42,6% de la població espanyola és totalment sedentària.
Per aconseguir el normopès hem d’assolir l’equilibri energètic, és a dir, no n’hi ha prou amb fer una dieta saludable, l’ideal és fer exercici realitzant moviments amb la finalitat de mantenir o millorar la forma física i la salut en general.
Inicialment l’exercici ha de ser moderat i augmentar la seva intensitat progressivament fins a aconseguir els objectius pautats. L’activitat física més recomanable és la aeròbica o de resistència que consisteix a caminar, córrer, anar en bicicleta, saltar a la corda o nedar. Malgrat això, hem de recordar que la despesa calòrica depèn de l’edat, sexe i la condició física del pacient.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana els següents nivells d’activitat física segons grups d’edat:
Adults de 18 a 64 anys:
• 150-300 minuts setmanals d’activitat física aeròbica moderada o
• 75-150 minuts setmanals d’activitat física aeròbica vigorosa o intensa.
• L’activitat aeròbica s’ha de practicar com a mínim en 10 minuts per sessió.
• Activitats d’enfortiment de grans grups musculars com a mínim 2 cops per setmana.
Majors de 65 anys:
• Mantenir-se físicament actius en la mesura del possible segons cada cas.
• 150 minuts setmanals d’activitat física aeròbica moderada o
• 75 minuts setmanals d’activitat física aeròbica vigorosa o intensa.
• L’activitat aeròbica s’ha de practicar com a mínim en 10 minuts per sessió.
• Activitats d’enfortiment de principals grups musculars com a mínim 2 cops per setmana.
• En pacients amb mobilitat reduïda l’objectiu és realitzar activitats per a millorar l’equilibri i prevenir caigudes.
Aquestes recomanacions hem de adaptar-les a cada pacient segons la seva capacitat, riscos i limitacions.
És important destacar que fer exercici no necessàriament implica anar al gimnàs, també pot ser realitzat en context d’activitats recreatives o de lleure, utilitzant la bicicleta com a mitjà de transport o realitzant desplaçaments a peu per passejar o anar a la feina.
L’American Heart Association suggereix com a objectiu assolir els 10000 passos diaris. Aquest repte, que va sorgir en els Jocs Olímpics de Tòquio de 1964, és un número rodó, fàcil de recordar i útil per incentivar a la població. Per comptar els passos necessitem un podòmetre que podem trobar com a dispositius electrònics o aplicacions per a mòbils, però no hem d’obsessionar-nos amb el nombre de passos, l’important és evitar el sedentarisme.
En conclusió, promoure i incorporar l’activitat física regular com a hàbit de vida saludable, és una forma no només de controlar el pes corporal, sinó d’aconseguir el benestar psicològic i millorar les xifres tensionals, els nivells de glucosa i lípids en sang per així prevenir malalties cardiovasculars , diabetis mellitus tipus 2, fractures i càncer.
Unitat medicoquirúrgica d’Obesitat de Clínica ServiDigest