Trastorn Funcional Digestiu

Els trastorns funcionals digestius (TFD) són condicions cròniques amb una alta prevalença i els seus símptomes disminueixen la qualitat de vida del pacient, malgrat no tenir causa orgànica.

Es defineixen com “una combinació variable de símptomes gastrointestinals persistents o recidivants, no explicables per anomalies estructurals o metabòliques“. Existeixen símptomes atribuïbles pràcticament a tot l’aparell digestiu, des de la faringe a l’anus. Els més freqüents són la Síndrome d’Intestí Irritable, la Dispèpsia funcional i el Restrenyiment funcional.

La major incidència s’observa entre els 35 a 50 anys, molt probablement associat a major pressió laboral, poc temps per a espai personal, deficients hàbits dietètics i relacions interpersonals complexes.

Eix Cervell – Intestí – Microbiota

El terme “eix intestí-cervell” es refereix a la comunicació bidireccional entre l’intestí i el cervell. Aquest sistema biofeedback transmet els senyals des de l’intestí al cervell, mentre que les neurones del sistema nerviós autònom i factors neuroendocrins el fan del cervell a l’intestí. Normalment, la major part dels senyals que són transmeses del sistema digestiu al cervell no aconsegueixen el nivell de consciència, però en condicions patològiques, els senyals de l’intestí poden aconseguir l’escorça, donant origen a la sensació de nàusea, disconfort (incomoditat) o dolor.

Una altra part important d’aquest eix és la microbiota intestinal. Es calcula que el còlon alberga més de 10 14 microorganismes, el 90% dels quals són bacteris.

Entre les diverses funcions de la microbiota tenim: funció metabòlica, funció de barrera, funció de defensa i funció de manteniment.

L’alteració en la composició de la microbiota (Disbiosis intestinal), s’ha relacionat amb diferents malalties entre les quals es troba la síndrome d’intestí irritable.

Nutrició i Trastorn Funcional Digestiu

En els últims anys s’han realitzat estudis que demostren una millora dels símptomes dels trastorns funcionals digestius (TFD) amb hàbits higiènics-dietètics adequats i la dieta mediterrània.

S’ha demostrat que alguns règims alimentaris o fins i tot alguns menjars poden desencadenar símptomes en individus amb TFD, com a dispèpsia funcional i síndrome d’intestí irritable.

Fins al 75% dels adults amb síndrome d’intestí irritable informen que les dietes riques en carbohidrats, aliments grassos, cafè, alcohol i espècies picants empitjoren els seus símptomes gastrointestinals.

Els pacients dispèptics solen informar que la quantitat del menjar, els patrons d’alimentació, la ingesta calòrica com la composició de nutrients (lípids en particular) influeixen en l’aparició de símptomes dispèptics.

S’han hipotetitzat diversos mecanismes que indicarien l’associació entre el menjar i els símptomes gastrointestinals, com ara la influència dels aliments en la composició de la microbiota (exemple: distensió abdominal relacionada amb la producció de gas fermentat a partir de bacteris quan es consumeixen aliments rics en carbohidrats i greixos saturats) i efectes directes d’alguns nutrients en la sensibilitat i motilitat gastrointestinal.

Estrès Ansietat – Trastorn Funcional Digestiu

Els trastorns psicològics i els trastorns funcionals digestius (TFD) comparteixen predisposicions genètiques, particularment aquelles implicades en activitats serotoninèrgiques.

Els trastorns psiquiàtrics comòrbids són molt prevalents en els pacients amb TFD.

Se sap a més que l’ansietat indueix disfunció sensoriomotora gàstrica i pospandrial (dispèpsia funcional).

L’adversitat en edats primerenques juga un rol important per al desenvolupament de la patogènesi dels TFD.

Segons estudis s’ha demostrat que els tractaments psicològics adequats poden ajudar a millorar als pacients amb TFD, sobretot en TFD amb símptomes de moderats a greus, i en casos en què els símptomes estiguin exacerbats per l’estrès o símptomes emocionals.

Unitat Multidisciplinària de Neurogastroenterologia, Nutrició Humana i Psicologia Clínica

A causa de la relació que existeix entre els trastorns funcionals digestius (TFD), la nutrició i la psicologia de les persones, a Clínica ServiDigest de Barcelona s’ha creat la Unitat de Neurogastroenteroloia, Nutrició humana i Psicologia clínica, amb l’objectiu d’oferir als pacients amb trastorns funcionals digestius (TFD) un estudi diagnòstic per a descartar organicitat mitjançant les tècniques diagnòstiques disponibles actualment i un tractament multidisciplinari per un equip que inclou especialistes de digestiu, endocrinologia-nutrició i psicologia, per a la implementació d’una dieta saludable de manera individualitzada i per a aprendre a manejar/controlar l’ansietat/estrès.

Dra. Jenny Rosario Haya Hidalgo
Especialista en Aparell Digestiu de Clínica ServiDigest

Col·legiada nº 47715 de Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Unitat Multidisciplinària de Neurogastroenterología, Nutrició Humana i Psicologia Clínica de Clínica ServiDigest

 BIBLIOGRAFIA

  1. Talley NJ. Functional gastrointestinal disorders as a public health problem. Neurogastroenterol Motil. 2008 May;20 Suppl 1.
  2. Parkman HP, Doma S. Importance of gastrointestinal motility disorders. Practical Gastroenterology. September 2006.
  3. Drossman DA, et al. Rome IV, the functional gastrointestinal disorders. Gastroenterology 2016.
  4. Ballou S, Keefer L. Psychological Interventions for Irritable Bowel Syndrome and Inflammatory Bowel desease. Clinical and Translational Gastroenterology: January 2017.
  5. Palsson O.S, Whitehead, W.E. Psychological Treatments in Functional Gastrointestinal Disorders: A Primer for the Gastroenterologist. Clinical Gastroenterology and Hepatology 2013.
  6. Tang Q, Lin G-Y, Zhang M-Q. Cognitive-behavioral therapy for the management of irritable bowel syndrome. World Journal Gastroenterology 2013 Dec
  7. Wu, J-CY. Psychological Co-morbidity in functional gastrointestinal disorders: epidemology, mechanisms and management. Journal of Neurogastrology and Motility, 2012.
  8. Trichopoulou A, Martínez-González MA, Tong TY, Forouhi NG, Khandelwal S, Prabhakaran D, Mozaffarian D, de Lorgeril M. Definitions and potential health benefits of the Mediterranean diet: views from experts around the world. BMC Med 2014.
  9. Castro-Quezada I, Román-Viñas B, Serra-Majem L. The Mediterranean diet and nutritional adequacy: a review. Nutrients 2014.
  10. Lopez-Garcia E, Rodriguez-Artalejo F, Li TY, Fung TT, Li S, Willett WC, Rimm EB, Hu FB. The Mediterranean-style dietary pattern and mortality among men and women with cardiovascular disease. Am J Clin Nutr 2014.
  11. Gibson PR, Shepherd SJ. Food choice as a key management strategy for functional gastrointestinal symptoms. Am J Gastroenterol 2012.
  12. Feinle-Bisset C, Azpiroz F. Dietary and lifestyle factors in functional dyspepsia. Nat Rev Gastroenterol Hepatol 2013.