Què és la Pancreatitis?

La Pancreatitis és la inflamació del Pàncrees, una glàndula que participa fonamentalment en els processos digestius del cos, ja que s’encarrega d’elaborar i secretar al tub digestiu gran quantitat d’enzims i substàncies necessàries pel procés de digestió i absorció dels aliments. Aquesta funció de síntesi de les diferents substàncies que formen les secrecions digestives l’exerceixen la major part de les cèl·lules pancreàtiques.

Posteriorment, aquests sucs pancreàtics són conduïts a través del conducte pancreàtic, fins a una desembocadura comuna, a la qual també deriven les secrecions de la vesícula i vies biliars, per arribar finalment a l’intestí prim (duodè).

Els símptomes més freqüents d’una Pancreatitis (inflamació de pàncrees) són:

  • Dolor abdominal brusc, d’intensitat creixent a epigastri amb irradiació i dolor intens en esquena, relacionat amb la ingesta de menjar, alcohol o fàrmacs. Millora del dolor amb la flexió del tronc cap endavant.
  • Náuseas i vòmits, normalment alimentaris o biliosos.
  • Distensió abdominal, parèsia intestinal, que s’acompanya de falta d’emissió d’excrements i gasos.
  • Ictericia, coloració groguenca d’ulls i pell.

Entre les causes més freqüents de Pancreatitis hem de destacar la Litiasi biliar (càlculs a les vies biliars) i la ingesta d’alcohol.

Existeixen tres tipus de Pancreatitis, l’ autoimmune, la crònica i la pancreatitis aguda.

Pancreatitis Autoimmune

El sistema immune de l’organisme és l’encarregat de la defensa davant agressions externes (virus, bacteris, òrgans trasplantats …). No obstant això, de vegades ataca les pròpies cèl·lules perquè per alguna raó, i moltes vegades desconeguda, presenten marcadors erronis que confonen el sistema immunitari, fent-li creure que són cèl·lules estranyes, originant-se una malaltia autoimmune.

Pancreatitis autoimmune de tipus I i tipus II.

A la Pancreatitis Autoimmune de tipus I també s’ afecten amb freqüència altres òrgans (pulmó, ronyons, sistema biliar, glàndules salivals …) i el pacient pot presentar a més altres malalties autoimmunes, cursant amb l’aparició d’autoanticossos a la sang i augment d’un tipus de proteïnes anomenades immunoglobulines.

En canvi, la Pancreatitis Autoimmune tipus II només afecta el pàncrees, no cursa amb autoanticossos ni immunoglobulines elevades, i no se sol associar a altres malalties autoimmunes, excepte la colitis ulcerosa.

El dolor és el símptoma més freqüent, localitzat a la part superior de l’abdomen. En altres ocasions, sobretot a la tipus II, la pancreatitis aguda és la forma de presentació. Sovint apareix icterícia (coloració groga de la pell i mucoses, a causa de l’augment de la bilirubina en la sang) quan està afectat el sistema biliar. Altres símptomes menys freqüents són els deguts a la disminució de la funció pancreàtica exocrina i diabetis.

El diagnòstic de la Pancreatitis Autoimmune pot basar-se en criteris d’imatge mitjançant TAC/RM abdominal o Ecoendoscòpia amb punció pancreàtica i estudi anatomopatològic.

Pancreatitis Crònica

És una malaltia caracteritzada per la inflamació del pàncrees amb pèrdua de les seves funcions, a causa de la destrucció progressiva i irreversible de les cèl·lules i la seva substitució per teixit fibrós. El pàncrees disminueix de grandària i s’atròfia.

La causa més freqüent de la pancreatitis crònica (gairebé en el 80% dels casos) és l’alcohol, encara que no totes les persones amb consum crònic d’alcohol desenvolupen aquesta malaltia. Sovint hi ha d’haver altres factors com el tabaquisme.

El dolor abdominal és el símptoma principal (més del 90% de pacients el presenten). Es localitza a la part superior i central de l’abdomen i s’irradia cap a banda i banda i de vegades a l’esquena. Pot ser un dolor continu o en forma de brots i habitualment empitjora amb la ingesta alimentària.

L’excés de greix en la femta (esteatorrea) és el segon símptoma més freqüent. És a causa de la insuficiència pancreàtica exocrina (falta d’enzims que impedeix que el greix de la dieta s’absorbeixi). Això passa habitualment de forma tardana en l’evolució de la malaltia. Es caracteritza per deposicions pastoses, brillants i molt voluminoses, i a més, el pacient sol presentar pèrdua de pes.

La diabetis és el tercer símptoma més habitual i es deu a la insuficiència pancreàtica endocrina. Normalment és un símptoma de la malaltia quan aquesta es troba en un estat molt avançat i el pacient sol presentar també excrements greixos.

Altres símptomes menys freqüents són la coloració groga de pell i mucoses (icterícia) per compressió del conducte biliar, la formació de líquid a l’interior de l’abdomen (ascites pancreàtica) i l’hemorràgia digestiva per varius gàstriques.

Hi exploracions que ens informen de les alteracions pancreàtiques (mida, forma i estructura). Entre d’altres, el TAC/RM, Ecografia abdominal i Ecoendoscòpia alta.

La Colangiopancreatografía retrògrada endoscòpica (CPRE) es realitzarà només en els pacients que necessitin un tractament específic, com la col·locació temporal d’una pròtesi (tub) dins el conducte pancreàtic principal si es comprova un estrenyiment del seu calibre (estenosi).

Pancreatitis aguda

La Pancreatitis aguda és una inflamació brusca del pàncrees provocada per l’activació, dins del mateix òrgan, dels enzims que aquest produeix per fer possible la digestió.

Les causes més freqüents de la pancreatitis aguda són les pedres a la vesícula biliar (càlculs biliars)  que es mouen cap al conducte biliar i obstrueixen la sortida del pàncrees cap a duodè.

El consum excessiu d’alcohol és un altre dels factors per efecte tòxic directe. Altres causes menys habituals són alguns medicaments o un augment important dels nivells de triglicèrids o calci en sang. Fins a un 20% dels pacients la causa és desconeguda (pancreatitis aguda idiopàtica), dels quals habitualment només un 5% pateix un nou episodi de pancreatitis.

Aquesta patologia es sol manifestar com un dolor intens i continu en la part superior de l’abdomen, sovint irradiat a l’esquena, a més de nàusees i vòmits.

Es diagnostica habitualment mitjançant l’anàlisi dels enzims pancreàtics en sang (elevació d’amilasa i lipasa). Per la seva banda, l’ Ecografia abdominal permet veure l’existència de càlculs a la vesícula i l’Ecoendoscòpia alta és molt útil per valorar el pàncrees i detectar càlculs biliars no vistos amb altres proves d’imatge.

En els casos greus poden aparèixer complicacions que afecten el pàncrees (necrosi i infecció de la mateixa) i d’altres òrgans a distància, sobretot ronyons, pulmó i cor. Després d’unes setmanes poden formar-se pseudoquistes que poden fer mal, infectar-se, trencar-se o sagnar.

El tractament de la pancreatitis aguda es realitza mitjançant ingrés hospitalari i consisteix en dieta absoluta, reposició hidroelectrolítica i medicaments per calmar el dolor i els vòmits. En els casos greus es necessita una vigilància estreta en una unitat de cures intensives, així com antibiòtics i alimentació per una sonda col·locada a l’intestí a través del nas (nutrició enteral) o, si no fos possible, per vena (nutrició parenteral).

Després d’un episodi de pancreatitis aguda ha de tractar-se la causa sempre que sigui possible: evitar el consum d’alcohol, extirpar la vesícula (colecistectomia) si hi ha càlculs en el seu interior, retirar certs medicaments si el seu metge pensa que van ser la causa, o tractament específic de l’elevació de triglicèrids en sang (hipertrigliceridèmia) o de calci (hipercalcèmia). Si no es coneix la causa, pot ser necessari realitzar altres proves com una Ecoendoscòpia alta per intentar aconseguir el diagnòstic.

És important que en cas de presentar els símptomes aguts intensos descrits anteriorment, el pacient acudeixi a un centre mèdic d’urgència. Després de la seva confirmació, haurà de ser atès per un servei mèdic especialitzat per determinar les causes, seleccionar el millor tractament, a més d’establir el control i seguiment apropiat en cada cas individual.

El servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica de Clínica ServiDigest, en coordinació amb el servei de digestiu, avalua i realitza els tractaments quirúrgics específics de les patologies hepàtiques, biliars i pancreàtiques.

Des de Clínica ServiDigest recomanem que el millor tractament és la prevenció i aconsellem unes mesures per contribuir a evitar l’aparició de la malaltia:

  • Evitar el sobrepès i adoptar un estil de vida saludable, amb una dieta equilibrada i la pràctica d’exercici físic regular.
  • Consum lleu i ocasional de begudes alcohòliques o abstenció en els casos en què hi hagi símptomes o alteracions analítiques de patologia biliopancreàtica.
  • Detecció precoç en familiars de pacients afectats per malalties pancreàtiques.

Dra. Patricia Gonçalves da Cuhna
Sotsdirectora Mèdica de Clínica ServiDigest
Especialista en Aparell Digestiu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *