Diabetis mellitus

La Diabetis mellitus es una malaltia crònica complexa, caracteritzada per l’elevació dels nivells de glucosa en sang (hiperglucèmia). La diabetis es pot classificar en tipus 1, tipus 2, gestacional i deguda a altres causes com la neonatal, malalties del pàncrees exocrí i fàrmacs entre altres. La diabetes tipus 1 és causada per la destrucció de les cèl·lules β del pàncrees i en general condueix a la deficiència absoluta d’insulina. La diabetis tipus 2 s’origina per alteracions en la secreció i/o acció de la insulina.

Segons l’estudi Di@bet.es la prevalença de diabetis a Espanya és del 13,8% i s’estima que es troba en augment a causa de l’increment paral·lel de la prevalença d’Obesitat que en l’actualitat pateixen uns deu milions de persones només a Espanya. A Europa es preveu que 1 de cada 10 adults haurà desenvolupat diabetis l’any 2030.

Els factors de risc associats al desenvolupament de diabetis mellitus tipus 2 són l’hàbit tabàquic, l’edat avançada (una persona major de 65 anys té cent vegades més probabilitats de tenir diabetis que una persona per sota dels 25 anys), el sexe (és més freqüent en homes que en dones), l’obesitat (és el doble de freqüent en persones obeses que en les no obeses), hipertensió arterial, nivell d’estudis (el no tenir estudis triplica el risc de ser obès davant d’aquells que han cursat estudis universitaris), la vida sedentària (las persones que no fan exercici tenen un 50% més de possibilitats de ser obeses), la història familiar de diabetis, l’ètnia, la glucèmia basal alterada o la intolerància a la glucosa.

Diagnosticar diabetis és més complicat que altres malalties cròniques atés que els signes d’alerta passen desapercebuts per als que la pateixen. Alguns dels símptomes típics que hem de tenir en compte són tenir molta set, ganes d’orinar sovint i molta gana.

Segons L’American Diabetes Association (ADA), es considera diagnòstic de diabetis mellitus:

  • Glucèmia en dejú ≥ 126 mg/dl, en 2 ocasions.
  • Glucèmia a les 2 hores del test de tolerància oral a la glucosa (TTOG) ≥ 200 mg/dl, en 2 ocasions.
  • HbA1c ≥ 6,5%, en 2 ocasions (o en una ocasió juntament amb un altre dels criteris anteriors).
  • Glucèmia a l‘atzar ≥ 200 mg/dl amb símptomes típics.

S’ha de realitzar cribratge i prevenció primària de diabetis mellitus tipus 2 en els següents casos:

1.- Adults amb sobrepès i altres factors de risc:

  • Sedentarisme.
  • Familiars de primer grau amb diabetis.
  • Raça / ètnia de risc: afroamericans, llatins, nadius americans, americà asiàtic, de les Illes del Pacífic.
  • Dones que han tingut diabetis gestacional o un nadó de més de 4 Kg.
  • Hipertensió arterial.
  • Colesterol HDL <35 mg/dl o Triglicèrids >250 mg/dl.
  • Síndrome d’ovari poliquístic.
  • Prediabetis:
    -Intolerància a la glucosa: glucèmia a les 2 hores del TTOG ≥ 140 mg/dl < 199 mg/dl en 2 ocasions.
    -Glucèmia basal alterada (GBA): glucèmia en dejú ≥ 100 mg/dl i < 125 mg/dl en 2 ocasions.
    -HbA1c 5,7-6,4%, en 2 ocasions (o en una ocasió juntament amb un altre dels criteris anteriors).
    -Resistència a la insulina (obesitat severa o acantosi nigricans).
    -Antecedents de malaltia cardiovascular.

2.-A partir dels 45 anys, particularment si hi ha obesitat.

3.-Si es té prediabetis repetir cada any i si és normal repetir cada 3 anys.

Alguns pacients amb Diabetis mellitus tipus 2, pateixen l’anomenada síndrome metabòlica, un conjunt de malalties (obesitat, dislipèmia, hipertensió arterial) relacionades amb la resistència a la insulina.

La diabetis mal controlada s’associa a complicacions cròniques microvasculars (retinopatia, nefropatia i neuropatia) i macrovasculars (malaltia arterial coronària, malaltia cerebrovascular i malaltia arterial perifèrica).

No obstant això, hem de ser optimistes ja que s’ha demostrat que podem prevenir o retardar l’aparició de Diabetis mellitus tipus 2 si mantenim un pes corporal adequat, realitzant senzilles modificacions que inclourien dieta mediterrània equilibrada, evitar el sedentarisme i alguns hàbits poc saludables, com fumar.

Les persones amb diabetis tipus 1 s’han de tractar amb múltiples injeccions d’insulina (insulina basal i prandial) o infusió contínua d’insulina. Els pacients amb diabetis tipus 2 han de ser tractats amb antidiabètics orals com metformina, sulfonilurees, tiazolidinediones, inhibidors de la DPP-4, inhibidors de SGLT2 o antidiabètics injectats com agonistes dels receptors GLP-1 o insulina.

La diabetis és una malaltia que requereix atenció mèdica continuada, control de la glucèmia i estratègies de reducció de riscos. El suport i l’educació son fonamentals per a la prevenció de complicacions. Els especialistes en Endocrinologia del nostre centre de forma rutinària realitzen el cribratge, la prevenció primària i el diagnòstic d’aquesta patologia, a més detecten la presència de possibles complicacions cròniques e indiquen als pacients que facin exercici, que perdin pes o que deixin de fumar, tractaments amb antidiabètics orals, injectats o insulina. A més l’equip de Nutrició i Psicologia, li aconsellarà els canvis necessaris en el seu estil de vida i la gestió de l’estrès.

Dra. Diana Tundidor Rengel
Especialista en Endocrinologia i Nutrició
Col·legiada núm 41.667 del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona.
Servei d’Endocrinologia i Nutrició de Clínica ServiDigest