Com s’ha observat des de fa temps, els éssers vius realitzem un gran nombre de canvis cíclics de manera periòdica, fet que anomenem ritmes biològics. La Cronobiologia es la ciència que estudia aquests processos de sincronització.
Actualment, degut a diferents situacions, com l’exposició a llum intensa durant la nit o el jet-lag, es produeixen fenòmens d’interrupció o desincronització d’aquests ritmes, que és el que coneixem com a cronodisrupció.
El sistema circadià està format principalment per un “rellotge central”, el nucli supraquiasmàtic, localitzat a l’hipotàlam, una estructura cerebral. Aquest nucli es sincronitza gràcies a l’informació que rep en forma de llum o foscor, el menjar o dejuni i la presència d’activitat o repòs. A més, es coneix l’existència de diverses variants de gens rellotge (CLOCK), que funcionen de manera independent de les senyals externes i que s’encarreguen de modular els ritmes biològics mitjançant hormones com el cortisol o la melatonina. També disposem d’altres “rellotges perifèrics” controlats pel nucli supraquiasmàtic, un dels quals es troba al teixit adipós (gras). Aquest teixit expressa gens que regulen hormones implicades en el metabolisme, com són l’adiponectina o la leptina.
Estudis recents han demostrat que una de les conseqüències que pot tenir la cronodisrupció és l’aparició d’Obesitat i síndrome metabòlica. En concret, s’ha objectivat que el moment en què mengem és un factor clau en el desenvolupament d’obesitat, independenment de la ingesta calòrica diaria.
Envers la Cronobiologia, disposem d’un estudi, realitzat al 2013 (Jakubowicz et al.) on s’indicava una dieta de 1.400 kcal a dos grups de dones obeses, amb la diferència que un d’ells rebia la major ingesta (700 kcal) a l’esmorzar i l’altre al sopar. En el grup que esmorzava més es va objectivar una major disminució de pes i de cintura, juntament amb valors més baixos de glucosa (sucre), insulina i triglicèrids. Un altre estudi a destacar és el del grup de l’Universitat de Harvard (Garaulet et al.), recentment publicat a l’International Journal of Obesity. Es va observar que, dins un grup de 420 persones amb ingesta i consum calòric similar, aquelles que dinaven més tard de les 15h perdien 2 kg menys respecte les que ho feien abans d’aquesta hora (7,7 vs. 9,9).
En resum, diverses publicacions han objectivat que dinar tard s’associa amb una menor despesa energètica en repòs, disminució de la tolerància a la glucosa, alteració del ritme circadià del cortisol (de manera similar a una situació d’estrés) i pitjor pèrdua de pes. Per aquest motiu, les recomanacions dietètiques per perdre pes haurien d’incloure no només el que hem de menjar sino també la Cronobiologia, es a dir, en quin moment es millor fer-ho, amb l’objectiu que un horari regular en els àpats i les hores de son contribuís a la disminució de pes gràcies al correcte funcionament del nostre sistema circadià.
Dra. Gemma Cuixart Carruesco
Especialista en Endocrinologia i Nutrició
Col·legiada núm 48408 del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona.
Servei d’Endocrinologia i Nutrició de Clínica ServiDigest