El càncer colorectal és el que s’origina al còlon o el recte quan a la mucosa que recobreix aquests òrgans s’originen pòlips (creixement anormal del teixit). Alguns d’aquests pòlips es degeneren amb el temps i aleshores es produeix el càncer.
Epidemiologia
El càncer colorectal predomina en persones grans. L’edat mitjana de presentació és de 70 anys i la majoria dels pacients (>70%) tenen més de 50 anys en el moment del diagnòstic. No s’ha d’oblidar que també pot aparèixer en persones més joves i la incidència està augmentant progressivament en menors de 50 anys.
Incidència del càncer colorectal
S’estima que a Espanya es van diagnosticar 44.573 casos nous de càncer colorectal el 2025, convertint-se així en el càncer de major incidència a Espanya considerant ambdós sexes.
Es tracta del segon tumor més freqüent en homes després del de pròstata i el segon en dones després del de mama. La incidència del càncer colorectal és lleugerament més gran en homes que en dones.
Factors de risc
Els factors de risc del càncer són aquelles condicions o agents que augmenten la probabilitat de tenir una determinada malaltia. En el cas del càncer de còlon, podem distingir entre factors de risc modificables (que depenen dels nostres hàbits i estil de vida), i els no modificables (en els quals no podem intervenir):
Factors de risc de càncer de còlon modificables
- Sobrepès i obesitat: De la mateixa manera, determinades conductes alimentàries (dietes riques en greixos i carns vermelles, així com pobres en fruita, verdura i fibra) augmenten el risc de patir aquest tipus de càncer.
- Alcohol
- Sedentarisme: Fer exercici i mantenir-se actiu és important per evitar-ho.
- Tabac: Augmenta el risc de patir pòlips, precursors del desenvolupament del càncer colorectal.
Factors de risc del càncer de còlon no modificables
- Edat: L’edat és el principal factor de risc no modificable de càncer colorectal. El risc de patir la malaltia augmenta amb els anys, ja que augmenta l’aparició de pòlips al còlon i recte. És rar que el càncer colorectal aparegui en persones de menys de 40 anys, encara que als països occidentals està augmentant la incidència de càncer colorectal en aquest grup d’edat.
- Antecedents personals de pòlips: Persones amb antecedents de pòlips adenomatosos presenten un risc més gran de desenvolupar càncer colorectal.
- Antecedents personals de càncer colorectal: Haver tingut un càncer colorectal previ augmenta el risc d’un segon càncer colorectal.
- Diabetis tipus 2: Les persones amb diabetis mellitus tipus II presenten un risc més gran de patir càncer de còlon, encara que un bon control de la malaltia disminueix el risc de càncer.
- Malalties inflamatòries intestinals: La malaltia inflamatòria intestinal suposa menys de l’1% de tots els càncers colorectals.
El càncer de còlon és hereditari?
En la majoria dels casos el càncer colorectal apareix en persones sense antecedents familiars, però existeix un percentatge menor de casos en què el diagnòstic es produeix en persones que tenen altres familiars que l’han patit anteriorment.
En aquest sentit, és important distingir entre una certa agrupació familiar (fins a un 25% dels pacients tenen un familiar afectat) i l’existència d’un component hereditari (entre un 2% i un 5% dels càncers de còlon es relacionen amb síndromes hereditaris que predisposen a l’aparició de càncer colorectal).
Símptomes del càncer de còlon
- Sang/moc a les femtes: La presència de sang a les femtes és un dels símptomes més freqüents del càncer de còlon. Pot tractar-se de sang vermella, més freqüent en tumors de recte i còlon descendent, o de sang negra, que es barreja amb les femtes donant lloc a deposicions pudent, enganxoses i de color negre anomenades melenes. Les melenes apareixen amb més freqüència quan el tumor està situat al còlon ascendent.
- Canvi en el ritme de les deposicions: Pot aparèixer tant diarrea com restrenyiment en persones amb ritme intestinal prèviament normal, encara que el més habitual és que s’intercalin períodes de restrenyiment amb períodes de diarrea.
- Tenesme: sensació d’evacuació incompleta. Sol aparèixer en tumors localitzats a la part més distal/final del còlon.
- Femtes més estretes: Generalment això es produeix perquè el tumor està estrenyent l’intestí i no permet el pas normal de les femtes, aprimant-les al seu pas.
- Dolor abdominal: sol ser un símptoma freqüent, encara que molt inespecífic.
- Cansament extrem o pèrdua de pes sense causa aparent: Són símptomes generals i inespecífics que ocorren amb freqüència en diverses malalties, entre les quals es troben els tumors de còlon, especialment en etapes avançades.
Diagnòstic: Colonoscòpia
La colonoscòpia és una prova amb la qual es pot observar la mucosa de tot el còlon i el recte a través d’un tub llarg i flexible (endoscopi) a més de permetre la presa de biòpsies per a confirmació anatomopatològica (fonamental per confirmar el diagnòstic de càncer colorectal). En l’actualitat, la colonoscòpia es realitza sota sedació profunda (no és anestèsia general; el pacient està adormit, se sent relaxat i no percep dolor), evitant així les molèsties produïdes per la distensió del tub digestiu en introduir-hi l’endoscopi.
Igual que amb altres tècniques endoscòpiques, durant una colonoscòpia, és possible no només el diagnòstic macroscòpic de lesions i la realització de biòpsies, també l’extirpació de lesions, dilatar estenosis, controlar sagnats, i tot això gràcies a la utilització d’eines que es poden introduir a través del canal de treball (pinces, anses de polipectomia, agulles d’esclerosi, etc.).
Si bé és una tècnica segura, l’han de realitzar metges endoscopistes especialitzats i en clíniques i unitats preparades.
En general, qualsevol malaltia de tipus inflamatori o tumoral del còlon pot ser diagnosticada mitjançant aquesta tècnica.
Tractament del càncer colorectal
Es precisa tractament quirúrgic en alguns casos seleccionats, quan la tumoració es troba en un estadi avançat o quan la malaltia s’ha estès per la part externa de la paret del còlon. Es poden combinar altres tractaments en funció de cada cas. Actualment, la radioteràpia i la quimioteràpia es poden utilitzar com a tractament complementari per reduir la mida de la tumoració i millorar el pronòstic i la supervivència. És important ressaltar que el tractament del càncer colorectal ha de ser supervisat per un equip multidisciplinari i coordinat amb especialistes en aparell digestiu, endoscòpia digestiva, cirurgia general i oncològica, oncologia i infermeria especialitzada.
Aquesta tumoració pot créixer localment, envaint la paret del tub digestiu i arribant a afectar els òrgans continguts a l’abdomen, per disseminació limfàtica, afectant els ganglis propers o per disseminació hematògena, és a dir, a través de la sang arribant als òrgans vitals com el fetge, pulmó, ossos i cervell.
És vital la prevenció i la detecció precoç en aquest tipus de càncer ja que si es detecta en fase primerenca és curable en més del 90% dels casos. Malgrat ser un dels càncers més freqüents, en les últimes dècades s’ha aconseguit un descens de les taxes d’incidència i de mortalitat gràcies a la prevenció.
Una de les principals tasques de la Clínica ServiDigest, desenvolupades des de fa més de 50 anys, és conscienciar la població sobre la importància de la prevenció com a via principal per vèncer el Càncer de Còlon.
Dra. Patricia Gonçalves da Cunha
Especialista en Aparell Digestiu de Clínica ServiDigest de Barcelona
Subdirectora mèdica del Departament de Qualitat i Acreditació Joint Commission International (JCI) de Clínica ServiDigest de Barcelona
Col·legiada núm. 40109 del COMB
