Pancreatitis Aguda

La Pancreatitis Aguda és una inflamació brusca del pàncrees provocada per l’activació, dins el mateix òrgan, dels enzims que aquest produeix per fer possible la digestió (habitualment són transportades pel conducte pancreàtic que passa al seu través fins a l’intestí).

Les causes més freqüents són les pedres (també anomenades càlculs) a la vesícula biliar que es mouen cap al conducte biliar, i embussen la sortida del pàncrees cap a l’intestí, així com el consum excessiu d’alcohol per efecte tòxic directe.

Altres causes menys habituals són alguns medicaments, un augment important dels nivells de triglicèrids o calci en sang, obstruccions de la sortida del conducte del pàncrees, i en algun cas, la realització d’un procediment diagnòstic-terapèutic anomenat colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica (CPRE ).

Fins en un 20% dels pacients la causa és desconeguda (pancreatitis aguda idiopàtica), dels quals habitualment només un 5% pateix un nou episodi de pancreatitis.

Sol manifestar-se com un dolor intens i continu en la part superior de l’abdomen, amb freqüència irradiat a l’esquena, a més de nàusees i vòmits.

Es diagnostica habitualment mitjançant l’anàlisi dels enzims pancreàtics en sang (elevació d’amilasa i lipasa). En alguns casos són normals i pot ser necessari realitzar un escàner (TC) de l’abdomen.

Aquesta prova és a més adequada per valorar posteriorment la gravetat de la inflamació del pàncrees (necrosi) i altres complicacions abdominals. L’Ecografia abdominal permet veure l’existència de càlculs a la vesícula i la Ressonància Magnètica permet descartar-ho en el colèdoc. La Ecoendoscòpia (ultrasonografia endoscòpica) és molt útil per valorar millor el pàncrees i detectar càlculs biliars no vistos amb altres proves d’imatge.

En els casos greus poden aparèixer complicacions que afecten al pàncrees (necrosi i infecció de la mateixa) i d’altres òrgans a distància, sobretot ronyons, pulmó i cor. Després d’unes setmanes poden formar-se “bosses” a l’abdomen que contenen líquid inflamatori i que es diuen pseudoquistes, que poden fer mal o infectar-se (produint-se un abscés), trencar-se i sagnar o obstruir el tub digestiu.

La majoria de vegades la inflamació és lleu i la recuperació és completa en aproximadament una setmana.

En canvi, en un 20% és greu i hi ha un risc de morir de fins al 20%.

El tractament es realitza mitjançant ingrés hospitalari i consisteix a no donar aliments per boca, administrar abundants líquids per vena i medicaments per calmar el dolor i els vòmits. En els casos greus es necessita una vigilància estreta en una unitat de cures intensives, així com antibiòtics i alimentació per una sonda col·locada a l’intestí a través del nas (nutrició enteral) o, si no fos possible, per vena (nutrició parenteral) .

De vegades és necessari realitzar tractament de col·leccions abdominals mitjançant Ecoendoscòpia i si no és possible, mitjançant cirurgia.

La Colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica (CPRE) pot ser necessària per extreure càlculs encallats en el colèdoc.

Després d’un episodi de pancreatitis aguda s’ha de tractar la causa sempre que sigui possible: evitar el consum d’alcohol, extirpar la vesícula (colecistectomia) si hi ha pedres en el seu interior, retirar certs medicaments si el seu metge pensa que van ser la causa, o tractament específic de l’elevació de triglicèrids en sang (hipertrigliceridèmia) o de calci (hipercalcèmia). Si no es coneix la causa, pot ser necessari realitzar altres proves com una Ecoendoscòpia, un Ressonància Magnètica o un CPRE per intentar aconseguir el diagnòstic.

És important que en cas de presentar els símptomes aguts intensos descrits anteriorment, el pacient acudeixi inicialment a un centre mèdic d’urgència. Després de la seva confirmació, haurà de ser atès per un servei mèdic especialitzat per determinar les causes, seleccionar el millor tractament, a més d’establir el control i seguiment apropiat en cada cas individual.