Càncer de Pàncrees

El tipus de càncer de pàncrees més freqüent (95%) és l’anomenat Carcinoma ductal i deriva de les cèl•lules dels conductes pancreàtics.

El càncer de pàncrees és la quarta causa més freqüent de mort per càncer en els països occidentals. La supervivència global als 5 anys des del moment del diagnòstic és inferior al 5%. Aproximadament el 80% dels pacients es diagnostiquen en estadis avançats de la malaltia.

L’edat mitjana en el diagnòstic se situa en la setena dècada de la vida i s’han descrit els següents factors de risc: el tabac, el consum de carns “vermelles”, l’obesitat, la diabetis i la pancreatitis crònica.

Un 5-10% dels pacients presenten agregació familiar que es manifesta en tres formes: càncer de pàncrees familiar, càncer de pàncrees associat a altres síndromes hereditaris i antecedent de pancreatitis hereditària.

Es recomana realitzar estudi de despistatge de càncer de pàncrees en els individus d’alt risc amb una base genètica mitjançant Ecoendoscòpia o Colangiografia per Ressonància magnètica.

Els símptomes varien segons la localització al pàncrees, però amb freqüència presenten pigmentació groga de la pell i els ulls, cansament, falta de gana, pèrdua de pes, mal d’esquena, depressió, nàusees o debut recent de diabetis.

Si un pacient presenta els símptomes descrits s’ha de fer un escàner abdominal (TC multitall amb contrast) que informi de la localització del tumor, la mida, la seva relació amb els vasos abdominals i òrgans veïns, així com la presència de malaltia a distància del tumor ( metàstasi).

De vegades es necessita complementar l’estudi amb una Ecoendoscòpia que a més permet la realització de punció de la lesió per a estudi al laboratori d’anatomia patològica.

Amb la informació d’aquestes proves, el càncer de pàncrees es classifica en resecable, resecable “marginalment” (en el límit de resecció), localment avançat (irresecable) i metastàsic (amb malaltia a distància).

És molt important el diagnòstic precoç i el tractament coordinat dels diferents especialistes (digestiu, cirurgià, radiòleg, oncòleg, …) per realitzar un maneig adequat a l’estadi de la malaltia.

En els tumors resecables (15-20% dels tumors), el tractament recomanat és la resecció quirúrgica, associada a quimio-radioteràpia després de la cirurgia (adjuvant) o prèvia a la mateixa (neoadjuvant). La supervivència als 5 anys és del 15-20%. Els factors pronòstics més importants són la grandària del tumor, el nombre de ganglis afectats i la invasió vascular i dels fascicles nerviosos peripancreàtics.

El tumor es localitza amb més freqüència en el cap del pàncrees i la cirurgia més habitual és la duodenopancreatectomia cefàlica, on s’extirpa el cap del pàncrees, part de l’estómac, el duodè, el conducte biliar i la vesícula biliar.

La majoria dels pacients es diagnostiquen en estadis avançats, podent rebre quimioteràpia-radioteràpia pal•liativa i / o tractaments per al control dels símptomes. La supervivència és aproximadament de 10 mesos.
Actualment s’investiga intensament en nous tractaments del càncer de pàncrees.