Hepatitis Crònica per Virus Hepatitis C

Què és l’Hepatitis C?

L’Hepatitis crònica pel VHC és una malaltia lentament progressiva caracteritzada per la inflamació hepàtica persistent, amb una progressió de la rigidesa hepàtica (fibrosi).

La infecció crònica per virus de l’hepatitis C (VHC) és un problema de salut pública important. A Espanya, la prevalença en adults que presenten anticossos contra aquest virus és del 1.7%. Existeixen diversos tipus virals (genotips) que varien en funció de factors com ara l’ètnia, sent el genotip “1b” el més freqüent a Espanya.

Quins símptomes presenta?

La infecció recent pel virus de l’hepatitis C (VHC) usualment és asimptomàtica. Al voltant del 15-45% de les persones infectades, presenten curació de la mateixa després de 6 mesos de la infecció sense rebre tractament. Un 55-85% d’aquests pacients presentaran una infecció crònica per VHC. En aquests pacients existeix un risc del 15% d’evolucionar a cirrosi hepàtica en 20-30 anys. Una vegada que la cirrosi s’ha establert pot romandre indolent en alguns pacients per molts anys mentre que en altres progressarà a carcinoma hepatocel·lular (CHC) o descompensació hepàtica. Quan la cirrosi ja està establerta, hi ha més probabilitat de presentar càncer hepàtic o descompensacions, el que empitjora de forma important el pronòstic de la malaltia.

Com es diagnostica?

Atès que pot cursar com una infecció asimptomàtica, els pacients poden ser diagnosticats si el seu metge sospita que presenten factors de risc, com ara:

• Haver rebut transfusions sanguínies, productes sanguinis o immunoglobulina anti-D durant l’embaràs abans de 1990.
• Tatuatges o perforacions amb materials no esterilitzats
• Usuaris de drogues intravenoses o cocaïna intranasal.
• Treballadors del sector sanitari.
• Pacients en diàlisi.
• Aquells que participen en relacions sexuals d’alt risc.

Una altra forma freqüent de diagnòstic és al objectivar alteracions en els paràmetres de funció del fetge en persones que es van realitzar una anàlisi de sang per qualsevol altra causa. El seu metge li indicarà realitzar detecció d’anticossos dirigits contra el VHC que en cas de ser positius, obliguen a sol·licitar la càrrega viral del VHC, per distingir entre infecció actual o passada.

Quin és el pronòstic?

En l’hepatitis crònica pel VHC és fonamental conèixer el grau de fibrosi ja que aquesta determina de manera important el tractament a seguir i en conseqüència el pronòstic de la malaltia. La fibrosi es pot mesurar a través de tècniques de elastografía de transició hepàtica (FibroScan CAP®) o mitjançant biòpsia hepàtica.

Quin és el tractament?

El tractament del VHC ha evolucionat en el transcurs del temps amb taxes de curació de menys del 10% el 1990 a més del 90% l’any 2014. El panorama del tractament de l’hepatopatia per VHC canvia ràpidament. L’aprovació dels inhibidors de la proteasa NS3 de primera generació, Telaprevir (TPV) i boceprevir (BOC) en l’any 2011 va representar un gran avanç en el tractament de l’hepatitis crònica per VHC. La combinació de TPV o BOC amb Peg-INF-α i Ribavirina (RBV) van demostrar una major taxa de resposta viral sostinguda (RVS) en pacients amb infecció pel genotip 1 i fibrosi / cirrosi avançada.

Els tractaments basats en Interferó produeixen un gran nombre d’efectes adversos, especialment per a pacients amb hepatopatia avançada. Aquests efectes adversos inclouen risc de descompensació hepàtica, infecció greu i supressió de components sanguinis a nivell medul•lar. Els efectes adversos psiquiàtrics de tipus ansiós, depressiu i l’insomni també són molt freqüents.

En poblacions seleccionades, els règims lliures d’interferó amb antivirals d’acció directa (Sofosbuvir, Ledipasvir, Simeprevir, Paritaprevir / Ritonavir, Dasabuvir i Ombitasvir), són el nou estàndard de tractament. Aquests nous fàrmacs obtenen taxes de curació en més del 90% de les persones infectades pel VHC, són efectius contra genotips que abans eren difícils de tractar i s’ha incrementat l’eficàcia i disminuït la durada del tractament. Un nombre significatiu de fàrmacs es troben en diferents fases de desenvolupament i s’espera la seva aprovació en els propers anys.

El seu metge especialista de la Unitat d’Hepatologia li indicarà quin és el tipus de tractament adequat en el moment actual, segons les recomanacions vigents.