Hepatitis Autoimmune (HAI)

Què és l’Hepatitis Autoimmune (HAI)?

L’Hepatitis Autoimmune (HAI) és una malaltia crònica del fetge que cursa en brots produint inflamació del teixit hepàtic per un atac de les pròpies defenses (autoimmunitat) a les cèl·lules del fetge.

Pot estar relacionada amb altres malalties autoimmunes com la tiroïditis o diabetis mellitus tipus 1, entre d’altres. És més freqüent en dones, es pot veure a totes les edats però té dos pics d’incidència, als 40 i als 60 anys.

Hi ha la HAI tipus 1 que és la més freqüent en el nostre medi i és típica d’adults i la HAI tipus 2 que és més freqüent en nens i adolescents.

Com es diagnostica?

Es necessita una analítica en la qual s’objectiven elevació de transaminases (GOT i GPT) amb els anticossos típics i elevació de la gamma-globulina.
És important descartar altres causes com les hepatitis víriques, per fàrmacs o per alcohol.
En molts casos es necessita una biòpsia hepàtica per establir el diagnòstic definitiu i estudiar la presència de fibrosi.
La fibrosi es pot mesurar a través de tècniques de elastografía de transició hepàtica (FibroScan CAP®).

Quins símptomes té?

Els símptomes són molt inespecífics o fins i tot inexistents. Pot notar-se molt cansament, dolor en les articulacions i color groguenc de la pell o de la part blanca dels ulls (icterícia).

Quin pronòstic té?

Amb el tractament adequat, l’hepatitis autoimmune té un pronòstic bo. Sense tractament, el risc de complicacions greus augmenta de forma considerable.

Com es tracta?

L’objectiu del tractament és disminuir la inflamació amb els fàrmacs indicats pel seu metge especialista. La pauta més habitual d’inici de tractament és amb medicació immunosupressora, com serien els Corticoides o l’azatioprina.

El seu metge especialista determinarà la combinació de fàrmacs, les dosis i el temps necessari depenent de l’evolució clínica i analítica.

En alguns casos es pot retirar la medicació però sempre sota una estreta vigilància perquè hi ha un risc alt que la malaltia ressorgeixi.
En els casos greus en què es produeix insuficiència hepàtica (tant en casos de recent aparició com crònics) pot ser necessari fins i tot plantejar el trasplantament hepàtic.