Tot sobre el metabolisme

Hem escoltat parlar en moltes ocasions sobre el metabolisme, però al cap i a la fi, què és?, està associat o no al pes corporal?, existeix un metabolisme lent i ràpid?, quina relació poden tenir diverses hormones en relació amb el seu funcionament ?. T’expliquem tot sobre el metabolisme.

Comencem per definir el metabolisme. Etimològicament, del grec metabole, que significa canvi, més el sufix -isme, que significa qualitat, és la capacitat que tenen els éssers vius de poder canviar químicament la naturalesa de certes substàncies. És a dir, el conjunt de reaccions bioquímiques i processos físics i químics que ocorren en les cèl·lules del nostre cos, per proporcionar energia i així dur a terme els processos bàsics de créixer, reproduir-se, mantenir les seves estructures i el correcte funcionament.

En termes generals, és el procés pel qual el cos converteix el que mengem i bevem en energia.

Fins i tot quan ens trobem en repòs, el nostre cos necessita d’energia per mantenir tots els processos interns en funcionament, com són: respiració, circulació sanguínia, producció d’hormones, creixement i reparació cel·lular, entre d’altres. Al nombre de calories que el cos utilitza per dur a terme aquestes funcions bàsiques, se li coneix com metabolisme basal o simplement metabolisme.

Quins factors regulen el metabolisme en el nostre cos?

Grandària, composició corporal i metabolisme

Hi ha una relació entre la massa corporal i les necessitats energètiques, per això els individus més grans, o que tenen més massa muscular, necessiten més calories (energia), inclusivament en repòs, per tant, a major grandària, més alt o “ràpid “serà el metabolisme.

Gènere, hormones i metabolisme

Els homes, habitualment, presenten menys massa greix i més massa muscular que les dones de la mateixa edat i mateix pes, i això és degut a que presenten major producció de testosterona en el seu cos, el que es tradueix en major consum calòric. Les dones que es troben en edat postmenopàusiques, tendeixen a augmentar els seus dipòsits de greix, per canvis hormonals, fonamentalment al cessament de producció d’estrògens pels ovaris.

Edat i metabolisme

Amb l’augment de l’edat, es tendeix a perdre massa i força muscular, procés degeneratiu anomenat sarcopènia, i secundari a això, disminueix així el consum de calories, per tant es torna més “lent” o menys eficient.

Quins són els determinants de la despesa calòrica diària?

Quan parlem de metabolisme, hem de conèixer també el concepte de termogènesi, que significa la capacitat que tenim els humans (i altres animals) per mantenir la temperatura corporal enfront de les variacions del medi ambient extern, mitjançant la producció de calor. Aquest procés implica una despesa d’energia (calories).

Hi ha diversos processos en el nostre cos pels que regulem la termogènesi:

Metabolisme basal

Constitueix un 60-70% de despesa energètica diària. S’estima que és de 1600 kcal al dia en un individu de 70 kg de pes aproximadament. Es troba regulat per hormones tiroïdals (disminuït en l’hipotiroïdisme no tractat fins a un 40%), i pot afectar-se per diverses situacions com la febre, infeccions, el dejuni prolongat, l’embaràs, menstruació entre d’altres.

Efecte tèrmic de la dieta

Els processos de digestió, absorció, transport i emmagatzematge dels nutrients, requereix una despesa d’energia i aquest representa aproximadament el 10% de la despesa energètica diària. L’efecte tèrmic dels nutrients és molt diferent entre els diferents aliments, sent major amb el consum de proteïnes, després el de carbohidrats i per últim els greixos. És també més gran en els aliments condimentats (picants) i augmenta amb la cafeïna.

Activitat física i metabolisme

Varia molt segons l’estil de vida, i constitueix prop d’un 10% de la despesa total de l’individu. Aquest percentatge pot augmentar molt més en esportistes, podent arribar a ser del 50% de la despesa total en esportistes d’elit. Depèn de la intensitat i durada de l’exercici realitzat, de la composició corporal etc. A més l’activitat física augmenta el metabolisme basal, i és la forma més eficient de cremar calories.

D’altra banda, l’activitat física anaeròbica (aquella que es realitza amb fins de tonificació muscular utilitzant manuelles, bandes elàstiques o màquines), prevé la pèrdua de massa muscular associada a l’edat  i augmenta el consum calòric inclusivament els dies posteriors a l’entrenament.

Quina relació té el metabolisme amb el pes corporal?

El sobrepès i l’obesitat, són el resultat d’una complexa interacció entre diversos factors que inclouen la càrrega genètica, situació hormonal, alimentació, activitat física i estil de vida en general, incloent el patró de son, horaris de menjar i estrès entre d’altres. Un metabolisme “lent”, és molt extrany que sigui causa d’excés de pes. Tot i que el metabolisme té influència en les necessitats d’energia del cos, és en definitiva la ingesta diària (el que mengem i bevem) i la quantitat d’activitat física que realitzem, el que determinés el pes corporal.

Per tant, no tots podem perdre pes amb la mateixa facilitat que altres, inclusivament amb els mateixos tractaments, però el que si és cert, és que mentre tinguem un balanç negatiu de calories, bé sigui disminuint la ingesta o augmentant el consum de les mateixes (o ambdues), s’aconseguirà pèrdua de pes.

Quina relació hi ha a les hormones tiroides i el metabolisme?

L’activitat metabòlica del cos es troba estretament relacionada per senyals o missatgers, com són les hormones i factors de creixement.
Les hormones tiroïdals estimulen el metabolisme basal, augmentant la concentració d’enzims que intervenen en les reaccions químiques. Només en un petit percentatge de casos, l’excés de pes pot ser atribuït a malalties com hipotiroïdisme no tractat. Altres malalties com la Síndrome de Cushing, poden ser causants també d’un descens del metabolisme.

La causa de l’augment de pes en individus amb hipotiroïdisme és també complexa, i no sempre està associada amb augment d’excés de greix. La majoria de l’augment de pes que passa a l’hipotiroïdisme és degut a acumulació excessiva de sal i aigua.

Rarament, l’hipotiroïdisme resulta en augment massiu de pes. En general, entre 2 a 5 kg de pes es poden atribuir a la tiroide, depenent de la severitat de l’hipotiroïdisme.

En contra, un augment en la producció de les hormones tiroïdals, situació clínica anomenada Hipertiroidisme, pot augmentar el metabolisme en un 60-100%, i portar a problemes cardiovasculars, ossis, gastrointestinals, i vitamínics.

Dr. Jorge Andrés Otero
Especialista en Endocrinologa i Nutrició de Clínica ServiDigest
Col·legiat 50.599 del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona