Síndrome d’Intestí Irritable

Parlem del Síndrome d'Intestí Irritable o Còlon Irritable

La Síndrome d’Intestí Irritable, més popularment conegut com a de Còlon Irritable, és un trastorn funcional que es defineix clínicament per la relació, sense causa orgànica coneguda, entre el malestar abdominal i alteracions de l’hàbit deposicional. La prevalença al nostre país varia entre el 3,3 i el 13,6%.

Aquest trastorn és lleugerament més freqüent en dones que en homes. Les categories més freqüents en aquest gènere són els de predomini de restrenyiment i els de tipus alternant (alterna diarrees amb restrenyiment). El de predomini de diarrea es distribueix per igual entre tots dos sexes.

La Síndrome d’Intestí Irritable pot associar-se amb altres malalties, com la fibromialgia o el síndrome de fatiga crònica.

Malgrat que alguns estudis són discordants en quant a si el síndrome d’intestí irritable augmenta o disminueix amb l’edat, la majoria suggereixen que la prevalença és inferior en ancians.

Símptomes freqüents de la Síndrome d'Intestí Irritable (SII)

Dolor o malestar abdominal que s’alleuja amb la defecació i/o amb les ventositats.

Dolor o malestar abdominal que s’associa a un canvi en el ritme intestinal (diarrea, restrenyiment o alternança de tots dos) o en la consistència de la femta (dures, líquides o semi-líquides).

Sensació d’inflament o distensió abdominal.

Urgència per defecar.

Tenesme fecal (no quedar-se satisfet després de la defecació).

Incontinència fecal.

Presència de moc en les deposicions.

Esforç excessiu durant la defecació.

Sensació d’evacuació incompleta.

Altres símptomes també relacionats: cremors d’estómac, digestions lentes, sacietat precoç, dolor anal.

Símptomes no intestinals que poden associar-se amb la SII

Regles doloroses.

Dolors musculars.

Dolors ossis.

Cansament.

Mal de cap.

Alteracions psicològiques com a ansietat, angoixa, depressió.

Subtipus de la Síndrome d'Intestí Irritable

SII amb predomini de restrenyiment.

SII amb predomini de diarrea.

SII alternant (alterna períodes de restrenyiment amb diarrees).

El curs clínic d’aquesta patología es caracteritza per períodes amb presència de símptomes, alternant amb d’altres asintopmàtics.

Diversos estudis han demostrat que els pacients amb SII tenen una pitjor qualitat de vida que la població general.

Causes de la Síndrome d'Intestí Irritable

Encara que no es conegui exactament la causa, s’han descrit alguns mecanismes fisiopatogènics implicats:

Factors genètics i ambientals.

Alteracions en la motilitat digestiva (moviments intestinals).

Hipersensibilitat intestinal.

Sobrecreixement bacterià.

Post-gastroenteritis (després d’un episodi de diarrea infecciosa).

Alteracions psicològiques (ansietat, depressió, somatització, cancerofòbia, etc).

Història d’abús físic i sexual.

L’estrès psicològic agut podria afectar els moviments i la sensibilitat intestinal, el que explicaria el perquè més de la meitat dels pacients amb SII relacionen els episodis d’exacerbacions dels seus símptomes amb situacions estressants.

El cicle menstrual influeix en la percepció de la patología a les dones que pateixen Síndrome d’Intestí Irritable.

Proves complementàries utilitzades

Anàlisi de sang complet amb reactants d’inflamació, metabolisme del ferro i altres vitamines, hormones tiroïdals, estudi celiac, etc.

Coprocultius amb paràsits.

Ileocolonoscopia amb biòpsies.

Gastroscòpia amb biòpsies.

Test Alé H2 Lactosa.

Estudi de l’intestí prim mitjançant Càpsula endoscòpia, Sencer-RM, Sencer-TAC, etc…

Tractament de la Síndrome d'Intestí Irritable

El recolçament del metge i la confiança del pacient en el mateix són fonamentals.

El metge ha de tranquil·litzar i educar al pacient indicant-li la naturalesa completament benigna del trastorn, explicant-li de forma comprensible els motius pels quals apareixen els símptomes i ajudant-li a detectar i controlar els factors desencadenants.

Els professionals mèdics de ServiDigest li aconsellàrà la pràctica d’exercici físic, seguir una dieta equilibrada i dedicar un temps adequat per la defecació,  factors que milloren els símptomes i l’evolució d’aquest trastorn.

Algunes variacions a la dieta poden ajudar: no realitzar menjars abundants, pobres en greixos i rics en proteïnes pot millorar el dolor abdominal; evitar aliments flatulents millora la distensió abdominal; el consum d’abundant fibra dietètica (fruites, verdures, salvat de blat, etc) i l’ingesta d’aigua (1 a 2 litres diaris) ajuden a combatre el restrenyiment.

Es poden utilitzar alguns medicaments seleccionats d’acord amb la simptomatologia del pacient: el dolor i distensió abdominal milloren amb inhibidors de la motilitat intestinal (espasmolítics) i amb antidepressius a dosis baixes; la diarrea i el restrenyiment poden ser manejats amb antidiarreics i laxants, respectivament.