Col·locació i Extracció Endoscòpica de Pròtesis

Les pròtesis utilitzades en l’enfranquiment digestiu són essencialment tubs buits de diversa grandària, material i forma, que tracten de restablir i mantenir el trànsit a diferents nivells.

Les primeres que van començar a utilitzar-se es van col·locar a la via biliar i eren de material plàstic, començant posteriorment a col·locar-se en esòfag, estómac, intestí prim via pancreàtica i còlon.

El descobriment del nitinol, un aliatge de níquel i titani que té la interessant propietat de ser molt mal·leable i mantenir alhora una memòria de forma, va revolucionar el camp de les pròtesis mèdiques a tots els nivells, possibilitant que es pogués introduir una malla metàl·lica amb forma de cilindre buit i comprimida dins d’una estreta funda a l’interior d’una estenosi, alliberant-hi-la.

En recuperar la seva forma primitiva, la xarxa metàl·lica (coneguda habitualment com stent) exerceix una pressió permanent sobre les parets de l’estenosi reobrint la llum, almenys en part.

Existeixen molts tipus de stents, metàl·lics en la seva totalitat o recoberts de material plàstic, d’innombrables formes i calibres, adaptats a qualsevol necessitat, que són capaços de repermeabilizar des d’un tram obliterado d’una artèria de pocs mil·límetres fins a una estretor a cuaquier nivell del tub digestiu o sistema biliopancreàtic a on puguem arribar amb un endoscopi.

Els stents poden ser utilitzats com pròtesis temporals, amb necessitat de recanvi al cap d’un temps, o bé ser definitivs i col·locar-se amb intenció curativa o tan sols pal·liativa, millorant en aquest cas la qualitat de vida del pacient, però sense resoldre la causa de la seva malaltia.