Càncer de Vesícula Biliar

El Càncer de vesícula biliar és una malaltia poc freqüent en la qual es formen cèl·lules malignes a la vesícula biliar.

La paret de la vesícula té tres capes de teixit: mucosa (interna), muscular (mitjana) i serosa (externa). Entre aquestes capes es troba teixit conjuntiu que confereix suport a aquesta estructura. Aquest càncer s’origina en la capa interna de la vesícula i s’estén a través de les altres capes més externes mentre creix.

Aquest tumor és més freqüent en: dones, existència de pedres a la vesícula biliar (colelitiasi) amb inflamació crònica, calcificació de la vesícula biliar (vesícula en porcellana), pòlips a la vesícula majors d’un centímetre, infecció crònica tifoide, engrossiment de la paret (adenomiomatosis vesicular) o pacients amb malaltia inflamatòria intestinal.

Pot causar aquests símptomes i signes: icterícia (pell i ulls groguencs) per obstrucció del tracte biliar, dolor a la part superior de l’abdomen, febre, nàusees i vòmits, o un bony a l’abdomen.

És difícil de detectar d’hora perquè produeix pocs símptomes en fases inicials, quan el tumor és molt petit, i quan els produeix, poden ser similars als d’altres malalties com l’existència de pedres a la vesícula (còlic biliar) o una inflamació crònica ( colecistitis crònica). A més, la vesícula queda amagada darrere del fetge.

Per això, moltes vegades se sol trobar quan s’extirpa la vesícula biliar per altres raons o també es pot detectar una massa en una ecografia, també realitzada per un altre motiu.

Es poden realitzar les següents proves per al seu estudi:

  • Analítica de sang amb paràmetres de perfil hepàtic (transaminases, bilirubina, …).
  • Marcadors tumorals en analítica de sang: un CEA major de 4 ng / ml o Ca 19.9 major de 20 unitats / ml poden ser suggestius de càncer de vesícula biliar però no són específics, podent-se també elevar-se en pacients amb icterícia de causes benignes.
  • Ecografia abdominal.
  • Tomografía Computada (TC) d’abdomen (per a estudi d’aquest tumor) i tòrax (per valorar extensió a distància del tumor).

També pot realitzar-se una Ressonància magnètica, que diferencia millor aquest tumor de les lesions benignes a la vesícula.

  • En Cas d’icterícia sol requerir un estudi addicional de la via biliar, preferiblement amb un tipus de ressonància magnètica que l’estudia amb més deteniment (Colangio-RM). Altres proves que permeten aquest estudi són la CPRE i CTP (explicades a continuació), però actualment s’utilitzen per realitzar tractament o obtenció de mostra.
  • Biòpsia o Citologia: Habitualment només és necessària si no és possible realitzar cirurgia, obtenint la mostra mitjançant una CPRE, CTP, Ecoendoscòpia o un Laparoscòpia.
  • Laparoscòpia diagnòstica. És un procediment quirúrgic mitjançant la introducció a l’abdomen d’un tub prim amb il•luminació (laparoscopi) i altres instruments a través de petits talls a la paret abdominal. Permet estudiar amb deteniment si el tumor es troba dins de la vesícula biliar o si s’estén a òrgans propers, valorant si es pot extirpar mitjançant cirurgia. També permet realitzar una biòpsia, així com extirpar òrgans (cirurgia mitjançant laparoscòpia).
  • CPRE (colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica). S’introdueix un endoscopi per la boca fins al primer tram de l’intestí prim i al seu través un catèter fins als conductes biliars. Posteriorment s’injecta una substància (contrast) que dibuixa el recorregut de la via biliar, visualitzant mitjançant una radiografia. Si està bloquejada pel tumor es pot intentar col•locar un tub (pròtesis) per desbloquejar-la. També es pot prendre mostres de teixit mitjançant aquesta prova.
  • Colangiografia transhepàtica percutània (CTP). Sol realitzar quan no és possible realitzar l’exploració anterior. S’introdueix una agulla a través de la pell per sota de les costelles dretes fins al fetge i s’injecta contrast visualitzant-la via biliar mitjançant una radiografia. Si es troba un bloqueig pel tumor, es pot deixar una pròtesi perquè pugui drenar la bilis a l’intestí prim (drenatge intern) o una bossa abocada a l’exterior de l’abdomen (drenatge extern).

Les opcions de tractament depenen de diversos aspectes: possibilitat de extirpació completa a la cirurgia, existència de malaltia a distància del tumor, edat i estat de salut general del pacient. La presència d’icterícia sol comportar un pitjor pronòstic.

El càncer de vesícula biliar només es pot curar mitjançant cirurgia. El tipus de cirurgia dependrà de l’extensió del tumor, realitzant habitualment una extirpació de la vesícula biliar, una resecció d’una porció de fetge propera a la vesícula i dels ganglis de la zona propera (limfadenectomia portal), i possible extirpació d’una porció del conducte biliar.

Després de la cirurgia, de vegades s’administra quimioteràpia amb / sense radioteràpia per prevenir la recaiguda de la malaltia.

Si el tumor és irresecable pot administrar quimioteràpia. En moltes ocasions també es realitza el drenatge de la via biliar col•locant una pròtesi mitjançant una CPRE o CTP (explicat anteriorment), normalitzant-el color de la pell en desaparèixer el tint groguenc. El tractament pal•liatiu (analgèsia, drenatge biliar, ….) Millora la qualitat de vida del pacient mitjançant el control dels símptomes i les complicacions d’aquesta malaltia.