El sobrepès i l’obesitat, les malalties metabòliques més freqüents, són, segons la OMS (Organització Mundial de la Salut), una de les grans epidèmies del segle XXI.
L’Obesitat és una verdadera malaltia crònica en progressiu increment en els països desenvolupats, que depèn principalment de l’alimentació i l’estil de vida. El correcte tractament especialitzat multidisciplinari ajuda a vèncer-la.
Es caracteritzen per l´increment de les reserves energètiques de l´organisme en forma de greix, produint-se un augment de la quantitat de teixit gras en el cos, acompanyat d´un increment de pes, que condiciona la salut de la persona.
En aquest sentit, l’Obesitat no ha de valorar-se només com un problema estètic, sinó també i sobretot de salut, ja que segons la Societat Espanyola per a l´Estudi de l´Obesitat (SEEDO) accentua l’aparició d’altres malalties com la diabetis mellitus, la hipertensió arterial, l’augment de colesterol, algunes malalties degeneratives osteoarticulars, malalties cardiovasculars, alteracions psíquiques (ansietat, depressió, baixa autoestima), apnea de la son, trastorns ginecològics, digestius i hepàtics, i una major probabilitat de càncer d’úter, còlon, etc.
El Sobrepès és una malaltia que evoluciona cap a l’Obesitat per això és important frenar la seva progressió en les fases en que encara no afecta de forma important la salut.
Per quins motius una persona pot presentar obesitat?
S’han detectat una sèrie de factors que la predisposen i precipiten.
Genètics: predisposició genètica i algunes alteracions cromosòmiques infreqüents.
Socials: el sedentarisme i la falta d’exercici físic es reconeixen, avui en dia, com els dos grans factors que predisposen a l’Obesitat i al Sobrepès, trobant-se en un 95% de les persones que ho presenten. Altres factors, com l’abandonament del tabac (amb el canvi d’hàbit i l’ansietat associada) també fomenten un increment en la ingesta.
Psicològics: alguns estats d’ansietat també contribueixen a l’hora d’augmentar la gana.
Malalties: algunes malalties primàries (alteracions tiroidees, suprarenals, hipofisàries, etc) i algunes intervencions quirúrgiques produeixen un augment secundari de la massa grassa corporal.
A més, cal tenir en compte que algunes medicacions estimulen la gana podent incrementar el grau d’Obesitat.
Quin grau d’obesitat tinc?
Per a determinar si una persona presenta Sobrepès o Obesitat, es mesurarà el grau amb la classificació més utilitzada actualmente l’Índex de Massa Corporal (IMC), que es calcula dividint el pes (en kg) per l’alçada elevada al quadrat (en metres).
D’acord amb els criteris aprovats per la OMS, es considera que una persona presenta sobrepès quan el seu IMC és superior a 25 kg/m2.
Segons el IMC podem classificar la severitat de l’obesitat en les següents categories:
| CATEGORIA | IMC |
|---|---|
| Normal | < 25 |
| Sobrepès | 25 – 29.9 |
| Obesitat moderada o tipus I | 30 – 34.9 |
| Obesitat severa o tipus II | 35 – 39.9 |
| Obesitat mòrbida o tipus III | 40 – 49.9 |
| Superobesitat o tipus IV | 50 – 60 |
| Súper-Superobesitat | > 60 |
LA FÒRMULA IMC: PES en Kg / ALÇADA (al Quadrat en Metres)
Exemple: una persona que pesi 90Kg i mesuri d’alçada 1,63m.
90 / (1.63 x 1.63) = 33.87
Té una obesitat moderada.
L’obesitat, un problema amb solució?
La mentalització i predisposició de la persona i un bon entorn familiar és la clau de l’èxit contra aquesta malaltia.
Una reeducació en els hàbits alimentaris amb una dieta equilibrada, baixa en calories (sempre aconsellada per especialistes en nutrició i dietètica) junt amb la pràctica d’exercici físic (controlat també per un professional de la medicina) són la base d’una bona resposta a la malaltia. Però moltes vegades no és suficient.
Els diversos graus d’Obesitat exigeixen diferents nivells de tractament, motiu pel que han de ser avaluats i tractats en Unitats expertes en el seu tractament de forma integral i multidisciplinar, individualitzant cada cas per aconseguir la motivació i col·laboració del pacient.
Així doncs, d’acord amb el personal mèdic especialitzat, es poden decidir diverses alternatives terapèutiques, moltes vegades complementàries: des de les fonamentals mesures higiènico- dietètiques personalitzades, passant per l’ajuda farmacològica o psicològica, fins diferents tractaments específics, tant endoscòpics com quirúrgics.