Nascut a Gijón el 1973, es llicencia en Belles Arts a la Universitat del País Basc, (Leioa, Bilbao).
La seva obra destaca per una figuració molt personal en la que representa localitzacions i personatges anònims, moments que aparentment poden no tenir importància, però que formen part de la seva experiència vital.
Et dediques a: Des de sempre m’ha agradat pintar. Estudiar Belles Arts no va suposar cap esforç.
Mai t’haguessis dedicat a: Fa poc vaig visitar el Museu de la Mineria i de la Indústria d’Astúries, i en el mateix museu hi ha una visita a una mina, a la que t’expliquen les condicions en què treballen els miners. Va ser molt claustrofòbic veure tot allò, i només pensar que els miners han de viure això cada dia …
Una anècdota professional: Més que una anècdota et vaig a explicar una cosa que em sol passar en moltes exposicions. De vegades, una obra que en l’estudi és una obra més dins del conjunt de peces, a la galeria, es converteix en l’estrella de l’exposició, i realment no saps per què, però aquesta obra per alguna raó és el centre de totes les mirades.
El que més t’agrada: Sense cap dubte, viatjar, i com més lluny i diferent sigui la cultura millor. Per a mi, anar a llocs desconeguts, conèixer altres cultures i formes de veure la vida, m’enriqueix com a persona, i em fa veure “el nostre món” amb una altra perspectiva. Sempre estic pensant en viatjar, de fet quan arribo d’un viatge, ja estic pensant en el següent.
A més, cada destinació té la seva llum i color i viatjar em serveix per documentar els meus quadres, per a “reiniciar” les meves retines del que veig en la meva vida rutinària i carregar-les amb informació nova.
El que detestes per sobre de tot: La injustícia.
Creus en: La disciplina i l’esforç. Són valors importantíssims per aconseguir els teus objectius i haurien d’estar més estesos a la societat actual.
Penses que: De tot s’aprèn.
On i quan pintes ?: Tinc la sort que tinc l’estudi a casa meva. Una de les habitacions està habilitada com a estudi, és a dir està totalment buida, i només hi són la taula i el cavallet. A l’hora de pintar, intento que res interrompi la sessió, no només desconnecto el mòbil, sinó que ho deixo fora de l’estudi.
Mai vas aprendre a: Sempre he volgut patinar. Ho vaig intentar diverses vegades, però mai he passat d’anar com un ànec. En el darrer intent vaig tenir un esquinç de turmell, que va fer que desistís.
El millor de tu: La perseverança. Sóc molt constant en tot el que faig.
I el pitjor: Que de vegades sóc molt tossut.
Els agrades per: Crec que per sentit de l’humor.
T’agraden per: El sentit de l’humor.
Una cançó: “Caribbean Blue” d’Enya.
Un llibre: “La conxorxa dels necis” de John Kennedy Toole.
Una pel·lícula: “Eduardo Manostijeras” de Tim Burton.
Un artista: Nicolas de Stael.
Una obra: Totes les obres de Lucian Freud.
Un personatge: Bender de Futurama.
Una destinació: Àsia en general em sembla fascinant.
A la teva tauleta de nit sempre hi ha: el llibre que estigui llegint en aquell moment. Alguns em duren més que d’altres.
A la teva nevera mai falta: Fruita i iogurts.
Com tens cura de la teva salut ?: Intentant menjar variat i molta fruita. Respecte a l’exercici, camíno almenys una hora al dia a pas lleuger.
Un consell: Sigues moderadament feliç (Ho deia en el seu programa Aberasturi quan s’acomiadava, i em sembla un missatge ple de sentit).
Per a tu el blau és: un color amb infinites tonalitats que s’amaga en les ombres.
Quelcom a afegir: M’ha encantat col·laborar amb vosaltres.
Acomiada’t: Fins aviat! I moltes gràcies per comptar amb mi.