CÀNCER DE CÒLON
EL CÒLON:” UN ÒRGAN VIU”
EL CÒLON ÉS UN ÒRGAN VIU QUE POT PRESENTAR DIFERENTS MALALTIES FUNCIONALS I ORGÀNIQUES, FINS I TOT EN PERSONES ASSIMPTOMÀTIQUES.
LES MESURES HIGIÈNIQUES I DIETÈTIQUES REPRESENTEN EL PRIMER ESGLAÓ FONAMENTAL PER A ACONSEGUIR UN ADEQUAT FUNCIONAMENT DEL CÒLON I ESTABLEIXEN LA PREVENCIÓ PRIMÀRIA PER A PREVENIR POTENCIALS MALALTIES.
L´aparell digestiu és un dels sistemes més rics i variats de l´organisme humà. Des de la boca fins a l´anus forma una llarga estructura tubular (complementada amb una sèrie d´òrgans anexes) que s´encarrega del complex procés de digestió, absorció i metabolització de l´aliment, el seu emmagatzemament i, finalment, l´expulsió dels restes sobrants.
El còlon, també anomenat budell o intestí gruixut, representa l´últim tram d´aquest aparell digestiu, conectant l´intestí prim amb l´anus. És un òrgan de morfologia tubular, d´uns 150 cm de longitud (per 5-10 cm d´amplada), format de set parts: des de l´interior cap al final trobem successivament el cec, el còlon ascendent, el còlon transvers, el còlon descendent, el sigma, el recte i l´anus.
La seva paret està formada per diverses capes o substrats on hi trobem cèl.lules epitelials, glàndules, teixit muscular i una capa externa serosa que són les responsables de facilitar-li les seves funcions:
• Completar l´absorció de líquids i d´alguns aliments (la major part ja s´ha absorbit a l´intestí prim) incorporant-los al torrent sanguini.
• Emmagatzemar i eliminar els residus en forma de femtes mitjançant moviments peristàltics coordinats.
A més, el còlon està àmpliament colonitzat per bacteris comensals (Escherichia coli, Enterobacter aerogenes, Streptococcus faecalis,…) que contribueixen a sintetitzar algunes vitamines necessàries per l´organisme.
Com qualsevol altre òrgan viu del cos humà, pot presentar trastorns i canvis en el seu comportament, dinamisme i arquitectura, tant de tipus benigne com maligne. D´entre els primers podem trobar trastorns de tipus funcionals (còlon irritable, hipo o hipertonicitats locals, trastorns expulsius) o de tipus orgànics (hemorroides, diverticles, angiomes, pòlips, colitis, infarts, malalties inflamatòries).
Entre els processos malignes destaca el càncer de còlon, una degeneració de l´epiteli colònic, que es troba amb una incidència progressivament en augment al món occidental.
El primer esglaó per a aconseguir una adequada funcionalitat del còlon i prevenir potencials malalties futures resideix en establir uns adequats hàbits dietètics i nutricionals: una dieta típicament “mediterrània” rica en verdures, llegums, amanides, fruites i fibra en general, evitant greixos animals, alcohol, tabac i sobrepès, resulta un primer pas preventiu d´una importància capital.
Quan aquestes mesures esdevenen insuficients i en casos seleccionats amb restrenyiment, colon irritable, malaltia diverticular no complicada, toxicitat colònica,… existeixen senzills procediments terapèutics complementaris que poden ajudar, de forma individual, a retornar l´equilibri i la normalitat al funcionalisme digestiu. Una d´aquestes mesures, en progressiu desenvolupament i creixement en el món occidental, és la Hidroteràpia del Còlon.
De totes maneres hi ha altres casos amb malfuncionament intestinal on les mesures higiènic-dietètiques aïllades poden resultar insuficients. És llavors quan, sota prescripció mèdica, poden jugar un paper important algunes medicacions com antidiarreics o laxants, espasmolítics, antiinflamatoris, protectors gàstrics, antiflatulents,…
Finalment, en aquells casos amb simptomatologia digestiva persistent, presència de símptomes d´alarma, antecedents familiars de malalties de còlon o, senzillament pel fet d´arribar a una determinada edad (a partir dels 50 anys), el seu metge pot considerar necessari que es revisi l´interior del còlon per poder descartar o detectar les malalties intestinals concretes amb la possibilitat de fer prevenció i aplicar el tractament més adient. Aquest procediment senzill, segur i fiable s´anomena Colonoscòpia.
LA COLONOSCÒPIA
LA COLONOSCÒPIA ÉS UNA TÈCNICA SEGURA EN MANS EXPERTES QUE PERMET LA VISUALITZACIÓ DIRECTA I COMPLETA DE TOT EL CÒLON.
ÉS LA PROVA MÉS SENSIBLE I EFICAÇ QUE PERMET EL DIAGNÒSTIC DE LESIONS ORGÀNIQUES DEL CÒLON I EL SEU TRACTAMENT.
LA MILLOR ESTRATÈGIA PER A DETECTAR PRECOÇMENT I TRACTAR LES MALALTIES MALIGNES DEL CÒLON ÉS LA COLONOSCÒPIA.
EN QUÈ CONSISTEIX LA COLONOSCÒPIA?
La colonoscòpia és una exploració mèdica que es realitza introduint un tub flexible a través de l´anus que permet la visualització directa i completa, a través d´un monitor, de la totalitat del còlon (i potencialment de l´últim tram de l´intestí prim) amb una finalitat tant diagnòstica com terapèutica.
QUAN S´HA DE REALITZAR UNA COLONOSCÒPIA?
La colonoscòpia, sempre sota supervisió mèdica, està indicada en els següents casos:
• Estudi de símptomes digestius suggestius de disfunció colònica: canvis en el ritme intestinal (restrenyiment, diarrea), sagnats rectals, sensacions d´evaquació incompleta, evaquacions rectals atípiques o dolor abdominal no filiat.
• Estudi de persones amb test de sang oculta en femta positiu.
• Control evolutiu de pacients amb malaltia inflamatòria intestinal (malaltia de Crohn, colitis ulcerosa,…).
• Confirmar la presència de lesions colòniques detectades amb altres tècniques.
• Necessitat de realitzar un procediment diagnòstic-terapèutic específic: presa de biòpsies, ressecció de pòlips o tumors, coagulació de lesions sagnants, introducció de pròtesis colòniques,…
• Persones amb antecedents personals o familiars de pòlips, càncer o malalties de còlon.
• Població general assimptomàtica a partir dels 50 anys, per a la prevenció i detecció precoç de lesions pre-malignes.
COM ES REALITZA LA COLONOSCÒPIA?
Per a realitzar adequadament aquest procediment endoscòpic és necessaria una neteja prèvia del còlon que garanteixi una correcta i completa visualització de tot l´intestí gruixut. Prèviament a la prova s´ha d´estar uns dies amb una dieta sense fibra (fruites, verdures, llegums, pa integral,…), havent de seguir el dia anterior una dieta líquida i prendre unes solucions evaquants-laxants (es pot complementar amb una hidroteràpia del còlon per afavorir una millor neteja i tolerància) , i permaneixent en dejú el dia de la prova. De qualsevol manera, el servei d´infermeria del centre responsable s´encarregarà d´explicar-li detalladament tota la preparació prèvia.
L´acte en sí de la colonoscòpia consisteix en la introducció, a través de l´anus, (i fins l´inici del còlon,) d´un tub flexible que permet visualitzar la totalitat del recte i còlon. Donat que és una exploració habitualment molesta, es recomana sempre que sigui possible realitza-la amb una sedació-analgèsia o ocasionalment ,si és necessari, amb anestèsia. L´exploració permet en la majoria dels casos establir un correcte diagnòstic i freqüentment resoldre ambulatòriament el problema en el mateix acte endoscòpic (sense cirurgia) mitjançant l´actuació terapèutica endoscòpica sobre les possibles lesions orgàniques existents.
Donat que és una exploració ambulatòria, una vegada completada el pacient pot retornar al seu domicili, preferentment acompanyat d’algun familiar. Si s´ha administrat sedació, és prudent que durant les següents hores no es realitzin activitats perilloses o que requereixin un major estat de concentració mental. En alguns casos de tractaments endoscòpics de més risc serà convenient romandre ingressat per un millor control mèdic.
CONSELLS PER A REALITZAR-SE UNA COLONOSCÒPIA
• No tingui por a aquesta prova. És una exploració rutinària i segura en mans expertes.
• Segueixi les intruccions de les infermeres en quan a dieta i preparació dels dies previs: facilitarà el procediment, evitarà riscos i garantitzarà l´èxit de la prova.
• Llegeixi adequadament l´explicació de la prova que trobarà al full del consentiment.
• Donat que és una prova que pot resultar molesta, es recomana realitzar-la en un Centre on se li pugui oferir (amb) sedació-analgesia o quant calgui (amb) anestèsia.
• Acudeixi sempre acompanyat.
• Encara que es trobi assimptomàtic, és important realitzar-la per primera vegada a partir dels 50 anys per a detectar precoçment lesions premalignes del còlon.
• Segueixi ordenadament els controls i revisions periòdiques que li indiqui el seu metge.
• Consulti al metge o a l’infermera sobre qualsevol dubte que pugui presentar abans, durant o després de la prova
CÀNCER COLORECTAL
UNA REALITAT EMERGENT ALS NOSTRES DIES.
ENCARA QUE LA CAUSA ÚLTIMA RESPONSABLE DEL CÀNCER DE CÒLON O COLORECTAL NO ES CONEIX, AVUI EN DIA EXISTEIXEN MÈTODES PREVENTIUS EFICAÇOS I UN TRACTAMENT CURATIU EN LA MAJORIA DE CASOS.
LA COLONOSCÒPIA RESULTA L’ELEMENT FONAMENTAL PER A DIAGNOSTICAR I TRACTAR LA MAJORIA DE LES LESIONS PREMALIGNES DEL CÒLON.
El càncer de còlon o càncer colorectal (CCR) suposa un important problema de salut pública degut a la seva alta freqüència d´aparició i a la seva mortalitat.
Als països desenvolupats, és el segon tipus de càncer més freqüent després del de pulmó al varó i del de mama a la dona, ocupant el primer lloc quan es consideren ambdós sexes conjuntament.
Només durant l´any 2.000 es varen produir a Espanya 5.951 defuncions per CCR en varons i 5.001 en dones (el 13% de les defuncions per càncer i el 3.2% de les defuncions totals), amb un índex brut de mortalitat de 26 per 100.000 habitants/any, amb un increment notable a partir dels 55 anys.
La incidència (mitja) de CCR a Espanya és en la actualitat de uns 25.000 (19.000) nous casos cada any, amb una tendència global en augment.
COM ÉS EL CÀNCER DE CÒLON?
Entenem per càncer de còlon o càncer colorectal a la degeneració maligna d´algun dels estrats de la paret del budell, generalment l´epiteli de la mucosa (adenocarcinoma).
Encara que pot aparèixer “de novo”, generalment es presenta sobre una “verruga o un pòlip degenerat que amb el temps ha crescut i evolucionat cap a la seva malignització. D´aquí la importància de detectar aquests pòlips (com una“berruga”), en estats inicials, precoços i amb tamanys petits, amb la finalitat de poder extirpar-los endoscòpicament mitjançant la colonoscòpia.
COM APAREIX EL CÀNCER DE CÒLON ?
Encara que la causa última no està clarament establerta, s´ha involucrat una sèrie de factors dietètics, ambientals, tòxics,… que semblen relacionar-se directament amb un increment d´incidència de CCR.
A més dels anteriorment esmentats, existiexen una sèrie de factors de risc que s´ha demostrat augmenten considerablemente la incidència del CCR. Entre aquests es troben l´edat superior als 45-50 anys, els antecedents personals o familiars de pòlips o càncer de còlon, la malaltia inflamatòria intestinal (colitis ulcerosa i colitis granulomatosa o malaltia de Crohn) i altres factors i síndromes hereditaris específics (com la poliposis adenomatosa familiar, la síndrome de Gardner, la síndrome de Turcot i la síndrome de Lynch).
De qualsevol manera, donat que avui en dia no es coneix la causa última responsable del CCR, és important que encara que no cumpleixi cap dels requisits anteriorment assenyalats, si presenta molèsties abdominals, alteració del ritme intestinal o sagnat per l´anus es posi en contacte amb un Centre especialitzat en l’Aparell digestiu per practicar l’estudi més convenient en cada cas.
COM DIAGNOSTICAR EL CÀNCER DE CÒLON ?
Donada l´elevada incidència i el progressiu augment en freqüència del CCR en el món occidental, davant qualsevol símptoma digestiu d´alarma és prudent posar-se en mans d´un servei especialitzat en l’aparell digestiu que pugui valorar individualment cada situació. Adicionalment, també es recomana revisió digestiva de caràcter preventiu a partir del 50 anys independentment dels símptomes que es presentin.
Durant molts anys, s’han fet servir diferents mètodes diagnòstics per descartar malaltíes dels budells: anàlisis de sang, estudis en femta, proves radiològiques (enemes opacs, TAC o Scanner, Resonància magnètica),…. De tots ells, la prova més sensible i específica per a determinar qualsevol malaltia del còlon és la colonoscòpia total ja que, a més de permetre una visió total, completa i directe del budell, permet complementar i realitzar tècniques diagnòstiques (biòpsies) i terapèutiques (treure pòlips, coagular lesions, posar pròtesis, dilatar zones estretes,…) en el mateix acte, amb una sensibilitat i especificitat generals aproximades del 100%.
La seva alta eficàcia i bona tolerància (principalment si es realitza amb sedació), ha fet que la colonoscòpia hagi substituit progressivament a les altres tècniques diagnòstiques, reservant-se aquestes últimes exclusivament per aquells casos d´estudis complementaris o per als que existeixi un motiu que contraindiqui la realització de la colonoscòpia.
Altres tècniques més modernes (estudis genètics i ADN fecal, colonografia virtual,…) tenen encara un alt cost econòmic amb un ampli marge de falsos valors diagnòstics i no permeten ser terapèutiques, motiu pel qual estan poc arrelades, obligant a recòrrer posteriorment a la colonoscòpia convencional per a acabar diagnosticant i tractant la malaltia.
En l’actualitat també disposem d’una técnica novedosa que és la Càpsula endoscòpica de còlon que permet l’estudi diagnòsticdel recte i còlon en casos seleccionats que no és pogui realitzar la colonoscòpia convencional o també per estudis de cribatge del càncer de còlon.
COM TRACTAR EL CÀNCER DE CÒLON ?
El tractament més eficaç del càncer de còlon radica en la seva prevenció. Una dieta adequada i equilibrada (com s´ha comentat anteriorment), la pràctica d´un exercici físic regular, l´abstinència d´alcohol i tabac, evitar el sobrepès i l´obesitat….. ajuden a disminuir globalment la incidència de càncer de còlon en la població general.
Individualment, a més de les mesures higiènic-dietètiques esmentades, la gran importància de la prevenció secundària inclou la detecció precoç de lesions colòniques en estat premaligne mitjançant la realització de la colonoscòpia. Independenment dels símptomes que la persona presenti, es recomana que la població general es realitzi una colonoscòpia a partir dels 50 anys. La indicació varia en funció dels antecedents personals o familiars de pòlips o càncers i d´algunes malalties concretes que el seu metge s´encarregarà de personalitzar.
Efectivament, la colonoscòpia permet diagnosticar molts casos de CCR en un estat precoç i ofereix la possibilitat de tractar-los en el mateix acte endoscòpic.
Quan apareixen símptomes d´alarma (sagnat per l´anus, alteració del ritme intestinal, oclusió intestinal,…) generalment la tumoració es pot trobar en un estat avançat, havent de recòrrer en molts dels casos al tractament quirúrgic. L´evolució de la tècnica quirúrgica als últims anys ha facilitat que, en molts dels casos, la clàssica cirurgia abdominal costosa, laboriosa, de recuperació lenta i amb grans cicatrius residuals s´hagi vist substituida per la tècnica laparoscòpia, (és a dir,) una cirurgia de menor agresivitat que disminuix l´estada hospitalària i el tamany de la cicatriu a la pell , facilitant una millor recuperació i més ràpida incorporació del pacient a l´activitat habitual.
En alguns casos seleccionats o quan la malaltia s´ha escampat més enllà de la paret del còlon es poden combinar altres (diferents) tractaments alternatius, en funció de cada cas. Actualment, la radioteràpia i la quimioteràpia es poden utilitzar com a tractament preoperatori o coadjuvant complementari per a reduir el tamany de la tumoració i millorar el pronòstic i la supervivència. Juntament amb altres tècniques, com algunes d´endoscòpia o les colostomies, també es poden utilitzar amb un caràcter paliatiu per a millorar la qualitat de vida. Altres tractaments, com la braquiteràpia o la teràpia gènica, es troben encara en fase experimental.
De qualsevol manera, el tractament del CCR ha de ser individualitzat i supervisat per un equip multidisciplinar i coordinat, en el que ha de formar part activa un servei d´aparell digestiu i endoscòpia digestiva, cirurgia, oncologia i infermeria especialitzada. En casos seleccionats, pot ser d´ajuda comptar amb el suport d´un equip de psicologia i nutrició-dietètica.
És molt important la relació personalitzada amb el seu equip mèdic, de tal forma que pugui conèixer i trobar resposta a les preguntes més habitualment formulades: ¿On tinc localitzat el meu tumor? ¿Fins on s´ha estès? ¿En quina etapa estic? ¿Quin pronòstic s´espera? ¿Quines opcions de tractament tinc? ¿I els efectes secundaris dels mateixos? o ¿De quins serveis d´ajuda personal o familiar disposo? Només d´aquesta manera es pot trobar una resposta favorable a una de les grans malalties emergents dels nostres dies: el Càncer de Còlon.
PRINCIPALS FACTORS RELACIONATS AMB EL CÀNCER DE CÒLON (CCR)
• Factors dietètics: dieta rica en greixos animals i pobre en fibra.
• Factors socials: falta d’exercici físic, tabac, alcohol.
• Factors infecciosos: bacterièmia per Streptococcus bovis.
•Factors genètics: alteracions cromosòmiques (5,17,18,…), mutacions protooncogen “ras”, proteina “p53”.
• Factors analítics: augment de CEA.
• Càncers colorectals “hereditaris”: Càncer de Còlon Hereditari no associat a Pòliposi (Síndrome de Lynch) i la Pòliposi Adenomatosa Familiar (PAF).
• Antecedents familiars de primer o segon grau de Pòlips o Càncer de còlon (CCR).
• Lesions premalignes:
- Pòlips de colon.
- Malaltia inflamatòria intestinal
PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE CÒLON
EL CÀNCER DE CÒLON ES POT PREVENIR, EVITAR I EN OCASIONS TRACTAR AMB LA COLONOSCÒPIA .
LA POBLACIÓ GENERAL, ASSIMPTOMÀTICA I SENSE ANTECEDENTS, S´HA DE REALITZAR UNA PRIMERA COLONOSCÒPIA A PARTIR DEL 50 ANYS.
En el segle XXI, amb l´experiència obtinguda de tants anys i en l´àmbit de l´interès mundial per a millorar l´estat de salut de les persones, la medicina ha evolucionat fins al punt de poder afirmar que la seva eficàcia no es troba només en el tractament de les malalties (moltes vegades en estats avançats i paliatius) sino també i sobretot en el camp de la prevenció adequada i racional de les mateixes. En aquest sentit,
LES NORMES BÀSIQUES RECOMANADES , MUNDIALMENT ACCEPTADES, PER A PREVENIR LES MALALTIES CARDIOVASCULARS, LA DIABETES I EL CÀNCER INCLOUEN:
• CONTROL DEL PES, segons l´Índex de Massa Corporal, per sota de 25 Kg/m2 (es calcula dividint el pes per l’altura al quadrat).
• CONTROL DE LA TENSIÓ ARTERIAL, almenys una vegada cada dos anys a partir del 20 anys.
• ANÀLISIS DE LÍPIDS (COLESTEROL i TRIGLICÈRIDS) en sang, mínim una vegada cada cinc anys a partir dels 40 anys.
• CONTROL DE GLUCOSA (sucre) en sang, mínim una vegada cada tres anys a partir del 40 anys.
• REVISIONS GINECOLÒGIQUES PERIÒDIQUES amb examen de les mames (mamografies anuals-bianuals com a mínim a partir dels 50 anys) i Citologia ginecològica periòdica.
• CONTROL DE PRÓSTATA: Tacte rectal i PSA anual a partir dels 50 anys.
• CRIBATGE DE CÀNCER DE CÒLON AMB COLONOSCÒPIA a partir dels 50 anys.
El fet que el càncer de còlon sigui una malaltia en progressiu augment en el món occidental condiciona que s´hagin establert una sèrie de mesures i esglaons per a lluitar contra la seva aparició i aconseguir detectar-lo precoçment. Degut a l´elevada taxa de mortalitat una vegada establert el càncer, es considera la seva prevenció com la millor estratègia per a millorar el seu pronòstic. En aquest sentit, es coneix podem fer una prevenció primària, secundària i terciària del càncer de còlon.
La PREVENCIÓ PRIMÀRIA és aquella que actua sobre els factors de risc; inclou totes aquelles les mesures higiènic-dietètiques, la presa d’aliments amb propietats antioxidants, evitar l’exposició a tòxics, i fármacs així com a l’alcohol, el tabac i l’ obesitat... que estan associades a una major probabilitat de desenvolupar aquesta malaltia.
La PREVENCIÓ SECUNDÀRIA (proves de cribatge) inclou totes aquelles activitats de diagnòstic i tractament en pacients assimptomàtics, detectant la malaltia en estadius precoços, com poden ser els pòlips, les lesions premalignes o el tumor en fase inicial. Actua prevenint el seu major desenvolupament, establint un millor pronòstic i augmentant la supervivència. Encara que s´ha aplicat diferents opcions de prevenció secundària (analítica de sang o femta, proves radiològiques,…) la més segura i sensible és la Colonoscòpia total, donat que detecta pòlips i tumors a qualsevol regió del còlon i en els seus diferents estadiatges, presentant una sensibilitat i especificitat pràcticament del 100%. A més, presenta l´avantatge de poder realitzar una terapèutica en la majoria dels casos en el mateix acte. Així doncs, estalvia despeses i molèsties al pacient donat que evita altres exploracions complementàries innecessàries.
El càncer de còlon presenta la característica de ser una malaltia que, previament a la instauració del càncer , pot passar per un estat intermedi de pòlip (conegut com adenoma colorectal), d´evolució lenta (inclús d’alguns anys), convertint-lo en un candidat ideal per a la seva detecció i tractament precoç. A més, la reducció de la mortalitat i l´augment de supervivència estan directament relacionats amb l´estat en el que es troba el càncer. Així doncs, la detecció endoscòpica dels adenomes o carcinomes en estat assimptomàtic millora el pronòstic i augmenta la supervivència.
Finalment, la PREVENCIÓ TERCIÀRIA actua en el tractament i la seva rehabilitació quan la malaltia és ja manifesta. Així doncs, cal tenir en compte que quan es produeixen símptomes, el CCR sol pot trobar-se ja en una etapa avançada i moltes vegades amb poques perspectives d´un tractament curatiu, d´aquí la importància d´un diagnòstic precoç. En aquest sentit, moltes a vegades la prevenció terciària pot ser resulta malauradament tardía ineficaz.
EN CONCLUSIÓ, existeix en l´actualitat una evidència científica de que el cribatge en població assimptomàtica a partir dels 50 anys redueix la incidència i la mortalitat de càncer colorectal, mitjançant el diagnòstic i la ressecció endoscòpica (ocasionalment quirúrgica) de les lesions polipoides de recte i còlon.
Segons la normativa de la OMS, el CÀNCER COLORECTAL és una malaltia que CUMPLEIX TOTS ELS CRITERIS D´INCLUSIÓ PER A UN PROGRAMA DE CRIBATGE:
• És una malaltia comú, amb una incidència suficientment alta.
• Presenta una elevada mortalitat.
• Té una fase pressimptomàtica llarga (duració de la seqüència adenoma-carcinoma d´aproximadament 10 anys).
• Existeixen factors predisponents detectables i tractables.
• Existeixen proves diagnòstiques segures per a la seva detecció, acceptables i amb una proporció cost-benefici raonable.
• El seu descobriment precoç millora la supervivència i disminueix la seva morbimortalitat.
PRINCIPALS OBJECTIUS D´UNA POLÍTICA DE CRIBATGE DE CÀNCER COLORECTAL:
• Detectar el Càncer de Còlon en estadis curables (l´anomenat “early cancer”), tractant-los mitjançant la colonoscòpia o amb cirurgia.
• Diagnosticar i extirpar amb la mateixa colonoscòpia tot tipus de pòlips que potencialment puguin degenerar.
|